Arxiu d'etiquetes: 1992

Blasco i Monterde -germans-

2 Respostes

Foren germans del també dibuixant Jesús Blasco i Monterde.

Pilar Blasco i Monterde  (Barcelona, 10 desembre 1921 – 19 setembre 1992)  Dibuixant. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d’especialitzades en temes femenins.

Alexandre Blasco i Monterde  (Barcelona, 21 setembre 1928 – 19 octubre 1988)  Pintor. Destacà com a aquarel·lista.

Adrià Blasco i Monterde  (Barcelona, 20 maig 1930 – 24 abril 2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l’aquarel·la.

Bernat i Colomina, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1925 – 26 maig 1992)

Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.

Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc.

També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.

Bausili i Sanromà, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 24 agost 1898 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1992)

Comptable, home d’empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.

El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó, a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d’alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga Catalana.

El 1936 s’exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974).

Barcelona, Vila Olímpica de

9 Respostes

(Barcelona, 1992)

Barri residencial, construït al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Destinada, en un principi, a allotjar els participants dels Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar.

El projecte urbanístic general anà a càrrec de diversos arquitectes, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD.

Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I, el port Olímpic, per a competicions esportives, els dos gratacels que caracteritzen el conjunt del barri i la font monumental de la cruílla del passeig de Carles I amb l’avinguda del Litoral.

Dels edificis d’equipaments cal esmentar el centre meteorològic, el centre de convencions, el pavelló poliesportiu, la caserna de bombers, el centre ecumènic i el centre d’assistència primària.

Barcelona, àrees olímpiques de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1992)

Conjunt d’obres per a instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de la ciutat amb vista las jocs de la XXV Olimpiada.

Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell; la Vila Olímpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes; la zona de la Diagonal, entorn de les instal·lacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo; i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta.

Arquimbau i Cardil, Rosa Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 març 1909 – 28 febrer 1992)

Comediògrafa i novel·lista. Ha publicat contes amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi i narracions: Història d’una noia i vint braçalets (1934) i Home i dona (1936). Ha conreat un teatre de tipus humorístic: Es rifa un home! (1935), L’inconvenient de dir-se Martínez (1957).

L’any 1930 va fer un seguit de reportatges de caràcter social a la revista “Imatges”. Col·laborà al setmanari “La Rambla”, amb una columna nomenada Films&Soda. Els seus articles sovint provocaven polèmica amb els diaris de caràcter més conservador.

Va participar en la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l’Estatut i va promoure l’agrupament de les catalanes a favor del vot femení. Va ser presidenta del Front Únic Femení Esquerrista, a més de militant d’Esquerra Republicana.

Arasa i Subirats, Ferran

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 12 novembre 1905 – Barcelona, 15 juliol 1992)

Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca.

La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista.

Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).

Anella Olímpica de Montjuïc

11 Respostes

(Barcelona, octubre 1985 – 1992)

Complex d’instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona.

És format per l’estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l’INEFC.

Algueró i Algueró, August

1 Resposta

(Barcelona, 1906 – Madrid, 9 abril 1992)

Compositor. Fou conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya.

Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d’obres de música lleugera.

Fou el pare del també compositor August Algueró i Dasca.

Lorda i Alaiz, Felip Maria

Deixa un comentari

(Almacelles, Segrià, 5 juliol 1918 – Barcelona, 23 agost 1992)

Crític literari i polític. Llicenciat en filologia clàssica (1945) i doctor en filologia romànica (1968), fou professor de llengua i literatura catalanes i castellanes a la universitat d’Amsterdam. Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon col·loqui internacional sobre el català (Amsterdam, 1970).

Traduí prop d’un centenar de llibres de caràcter literari i d’assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d’inspiració marxista.

Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit diputat al congrés per Lleida, i fou diputat al Parlament de Catalunya a les legislatures del 1980 i el 1984 per la circumscripció de Barcelona.