Arxiu d'etiquetes: 1988

Albufera de Mallorca, parc natural de s’

Deixa un comentari

(Muro / sa Pobla, Mallorca)

Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.

L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.

Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.

Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca

Adlert i Noguerol, Miquel

3 Respostes

(Paterna, Horta, 3 març 1911 – València, 12 octubre 1988)

Escriptor i editor. Autor de les novel·les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes A cor un (1956).

El 1944 fundà, amb Francesc Xavier Casp, l’Editorial Torre (més de 50 títols), que fou la plataforma de publicació de les noves promocions d’escriptors valencians en català.

Fabra i Puig, Romà

3 Respostes

(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)

Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.

Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).

Fou el pare de:

Camil Fabra i de Monteys  (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988)  Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.

Alfons Fabra i de Monteys  (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980)  Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.

Català i Duran, Francesc

Deixa un comentari

(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)

Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).

Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.

Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).

Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)

Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.

Destacà pels seus paisatges i les seves marines.

Serrahima i Bofill, Alfons

3 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)

Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.

Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.

El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill  (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.

Lloret i Homs, Joaquim

(Sarrià, Barcelona, 9 maig 1890 – Barcelona, 1988)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1915.

Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment.

Durant la postguerra construí gran blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià.

Llorens i Solé, Antoni

(Solsona, Solsonès, 13 setembre 1904 – 3 agost 1988)

Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d’altres articles i treballs.

Llobregat, reserva natural del delta del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

llobregat_reserva2

Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat de Llobregat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Lleget i Colomer, Màrius

(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)

Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.

És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).