Arxiu d'etiquetes: 1988

Albufera de Mallorca, parc natural de s’

Deixa un comentari

(Muro / sa Pobla, Mallorca)

Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.

L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.

Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.

Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca

Adlert i Noguerol, Miquel

3 Respostes

(Paterna, Horta, 3 març 1911 – València, 12 octubre 1988)

Escriptor i editor. Autor de les novel·les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes A cor un (1956).

El 1944 fundà, amb Francesc Xavier Casp, l’Editorial Torre (més de 50 títols), que fou la plataforma de publicació de les noves promocions d’escriptors valencians en català.

Fabra i Puig, Romà

4 Respostes

(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)

Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.

Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).

Fou el pare de:

Camil Fabra i de Monteys  (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988)  Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.

Alfons Fabra i de Monteys  (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980)  Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.

Català i Duran, Francesc

Deixa un comentari

(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)

Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).

Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.

Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).

Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)

Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.

Destacà pels seus paisatges i les seves marines.

Serrahima i Bofill, Alfons

3 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)

Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.

Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.

El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill  (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.

Món, El

(Barcelona, 1981 – 1988)

Setmanari d’informació general en català.

Dedicà atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalana.

Va tenir com a directors Lluís Bassets i Sánchez, Enric Bastardes i Porcel, Toni Rodríguez Pujol, Josep Serret, Joan Barril i Antoni Puig.

Masot i Rodamilans, Joan

(Barcelona, 21 maig 1900 – L’Isle Adam, França, 11 novembre 1988)

(o Massot)  Militant nacionalista. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista (1916), després d’haver residit set anys a l’Argentina.

Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris– i s’establí a París, de rellotger (1922).

Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí “Estat Català” (1955) i col·laborà a “Foc Nou” (1960), revista catalana de París.

Es retirà de la política el 1963.

Martí i Farreras -germans-

marti_farreras

Ramon Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989)  Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.

Antoni Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1904 – 1973)  Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.

Celestí Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988)  Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.

Marsà i Beca, Àngel

(Girona, 1900 – Barcelona, 1988)

Crític i promotor d’art. Estudià dibuix i pintura a l’Escola de Llotja (Barcelona), però el contacte amb l’obra de promoció plàstica del marxant Josep Dalmau el féu decantar cap a la crítica d’art i la defensa de les noves tendències.

El 1920 donà a conèixer el Primer Manifest Vibracionista. Fundà i dirigí la revista d’art “Parthenon” i col·laborà en diversos diaris i publicacions, com ara la revista “Jano”, de la qual fou crític d’art.

Promocionà el Cicle Experimental d’Art Nou, a les galeries Jardin, de Barcelona (1948).

La montaña iluminada és un recull d’articles crítics que publicà arran de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.