Arxiu d'etiquetes: 1988

Mariner i Bigorra, Sebastià

(Vilaplana, Baix Camp, 12 setembre 1923 – Madrid, 25 gener 1988)

Lingüista i llatinista. Estudià filologia clàssica a Barcelona i es doctorà a Madrid. Catedràtic de llatí a Granada i, després, a Madrid.

Autor de treballs sobre lingüística i epigrafia, aplegats, la majoria, en revistes de les especialitats esmentades.

Entre els seus treballs cal esmentar Caràcter convencional del ritmo (1971), Interpretación de los modos de verbo catalán (1972), Inscripciones romanas de Barcelona (1973), Estudis estructurals del català (1975), El préstamo fonológico (1976), Diátesis múltiple de la serie en -dor (a) (1980) i Paradigma de les conjuncions adversatives en català medieval (1982).

Lloret i Homs, Joaquim

(Sarrià, Barcelona, 9 maig 1890 – Barcelona, 1988)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1915.

Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment.

Durant la postguerra construí gran blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià.

Llorens i Solé, Antoni

(Solsona, Solsonès, 13 setembre 1904 – 3 agost 1988)

Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d’altres articles i treballs.

Llobregat, reserva natural del delta del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

llobregat_reserva2

Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat de Llobregat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Lleget i Colomer, Màrius

(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)

Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.

És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).

Grijalbo SA

1 Resposta

(Mèxic, 1939 – 1988)

Grup editorial amb seu a Barcelona.

Format per les editorials Ediciones Grijalbo SA, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publicà diccionaris, novel·les, guies de la natura, economia, etc; Editorial Crítica SA, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc; i Ediciones Junior SA i Grijalbo-Dargaud SA, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà.

Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina.

El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori.

Gascon i Ferré, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 març 1910 – 10 novembre 1988)

Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l’any 1945 s’estrenà com a director.

Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).

Garganta i Fàbrega, Miquel de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 desembre 1903 – 12 setembre 1988)

Farmacèutic i botànic. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Josep Maria. Llicenciat en farmàcia a Barcelona, se’n doctorà a Madrid (1934), amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo (1936). Ajudà Pompeu Fabra en el lèxic de botànica del Diccionari general de la llengua catalana.

Acabada la guerra civil, marxà exiliat a Colòmbia on va dedicar-se a l’ensenyament i a la investigació (descobrí algunes espècies botàniques que duen el seu nom: Culcitium gargantanum, Oreopanax gargantae i Puya gargantae). Retornà a Olot el 1967, on continuà fent aportacions a la història de la botànica i de les ciències naturals.

Entre les seves publicacions destaquen La coca en el occidente colombiano (1942), Noticia etnobotánica acerca del ulluco en Colombia (1967), L’antic jardí botànic de Barcelona… (1949) i Les plantes en “L’Atlàntida” de Verdaguer (1970).

El 1984 publicà Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans, que recull una part significativa de la seva obra dispersa apareguda en diferents publicacions entre el 1928 i el 1983.

El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

Folch i Rusiñol, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 14 abril 1922 – 12 novembre 1988)

Químic i industrial. Fill de Joaquim Folch i Girona. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil.

Gran afeccionat a l’etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d’expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit.

El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d’or de l’ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions.

Foerster Laures, Federico

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1921 – 22 desembre 1988)

Arqueòleg. Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, ha dedicat els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya.

Ha fet prospeccions i excavat nombroses restes de naus romanes esfonsades, principalment a la Costa Brava i és autor de diversos treballs: Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 (1971) o La nave romana de Sa Nau Perduda (Cabo Bagur, Gerona) (1972).