Arxiu d'etiquetes: 1986

Calvet i Mata, Rossend

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 13 abril 1986)

Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d’Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa “Jean Bouin” (1920).

Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del F.C. Barcelona. Promogué i elaborà l’actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol.

Ha estat cinquanta anys directiu del F.C. Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.

Bruguera, Editorial

4 Respostes

(Barcelona, 1954 – 1986)

Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.

Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.

En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.

El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.

Brangulí i Claramunt, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 5 novembre 1991)

Fotògraf. Fill del reporter Josep Brangulí, que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya.

Abans de la guerra civil de 1936-39 col·laborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona”.

S’ocupà de camps molt diversos però excel·lí particularment en l’esportiu.

Fou germà seu Xavier Brangulí i Claramunt  (Barcelona, 1918 – 30 gener 1986) Fotògraf. Fou col·laborador d’“El Noticiero Universal”.

Bergós i Massó, Antoni

Deixa un comentari

(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)

Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.

Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).

Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).

El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.

Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.

Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).

Banc Català de Crèdit

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Entitat bancària. Constituïda el 1964 amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital.

El 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària.

El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d’aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya.

Artual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1997)

Galeria d’art creada per un grup d’artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l’any 1989 es traslladà al carrer del Comerç.

Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista “Artual”.

Aliorna, Editorial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1989)

Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. En fou director Ramon Besora.

S’ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions “Aliorna Baobab“, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i Pràctica” i “Àlbums”.

El 1989 féu suspensió de pagaments.

Alberdi i Aguirrezábal, Antoni

1 Resposta

(Durango, País Basc, 21 octubre 1893 – Bilbao, País Basc, 5 novembre 1986)

Compositor basc afincat a Barcelona. Fill de Lope Alberdi i Recalde. Deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Acabada la guerra civil, s’associà a Organería Española SA d’Azpeitia (Guipúscoa), i construí una bona part dels orgues a Catalunya en 1945-75.

És autor de Ballets catalans, Cançons de nois, Recitados de piano, etc, però, l’obra per la qual és conegut Alberdi és la seva Simfonia Basca, per a orgue, constituïda amb quatre temes populars; d’ells, un zortziko és tallat pels valents acords del cant Agur Jaunak.

Metras i Mavet, René

1 Resposta

(Saint-Étienne, França, 1926 – Barcelona, 24 març 1986)

Col·leccionista i marxant d’art. Fill d’una família instal·lada a Catalunya el 1934. Estudià enginyeria tèxtil. Practicà la pintura fins al 1947. Féu amistat amb diversos artistes, amb els quals col·laborà al Club Cobalto 49 i a Dau al Set, on fou el tresorer.

Seduït pel surrealisme màgic, col·leccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos. Edità “El Correo de las Artes” (1958-62), i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD.

Obrí la galeria René Metras a Barcelona (1962), on presentà obres d’artistes internacionals. Ha format part de diferents jurats i ha col·laborat en les biennals de Venècia i Säo Paulo.

Iglésies i Fort, Josep

5 Respostes

(Reus, Baix Camp, 9 setembre 1902 – Barcelona, 18 novembre 1986)

Historiador, geògraf i escriptor. Cursà la carrera de dret i estudis de director d’empreses tèxtils a Barcelona. S’interessà per l’excursionisme i, posteriorment, per la geografia i la història. Fou fundador de la Societat Catalana de Geografia.

Entre la seva extensa producció investigadora destaquen els estudis demogràfics –Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI (1957), El fogatge de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV (1962), Indagaciones sobre la población de Cataluña en la primera mitad del siglo XIX (1966), El cens del comte de Floridablanca (1969-70), Estadístiques de població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (1974) i El fogatge de 1553 (dos volums), que conté la primera relació publicada de caps de casa-, edicions de geografies antigues –Pere Gil i la seva geografia de Catalunya (1949), Mateu Aymerich S. J. i la seva història geogràfica i natural de Catalunya (1949)-, estudis geogràfics –La realitat comarcal de Catalunya (1966), La divisió comarcal de Catalunya (1967), de la qual havia estat ponent (comarques tarragonines) el 1932, Elements de geografia (1938, amb Eduard Fontserè), també fou membre del consell de redacció de la Geografia de Catalunya (1960-74)-, estudis històrics –Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes en el siglo XVIII (1965), La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (1969), Pau Vila (1981)- i guies excursionistes sobre les terres tarragonines.

És autor també de novel·les, narracions i altres obres: La terra d’en Gallarí, La gerra d’ossos, Siurana, Saó de llegenda, Capta de fantasies i Jocs tradicionals de brivalla i de joventut de Reus. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1979. El 1983 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1986, el premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.