Arxiu d'etiquetes: 1985

Sendín i Galiana, Alfred

(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)

Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.

Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.

Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.

Sempere i Juan, Eusebi

(Onil, Alcoià, 3 abril 1923 – 10 abril 1985)

Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, després d’una estada a París (1948-59), és va interessar per l’art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior.

Va concebre la idea d’il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fes i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del Grup Parpalló.

Querol i Roso, Leopold

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)

Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.

Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.

Consell Valencià de Cultura

(País Valencià, novembre 1985 – )

Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians. Creada per la Generalitat Valenciana, consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics. El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell.

L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes.

Per la seva incidència cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i publicat l’any 1998, on es reconeix tàcitament la unitat de la llengua parlada per catalans, valencians i illencs, i s’aconsella la creació d’una Acadèmia de la Llengua Valenciana que marqui la normativa lingüística.

Enllaç web: Consell Valencià de Cultura

Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana

(País Valencià, 8 gener 1985 – 31 desembre 1993)

(CDGV)  Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana.

La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal i promoure la nova dramatúrgia valenciana.

Degut a tensions entre l’entitat i el govern valencià, el 1993 fou substituït pel nou organisme de Teatres de la Generalitat Valenciana.

Centre d’Estudis Algueresos

(l’Alguer, Sardenya, 1952 – 1985)

Entitat cultural. Fundada per a la conservació del català alguerès. Ha estat presidida per Rafael Catardi (1952-61 i des del 1971) i per Antoni Simon i Mossa (1961-71).

Promogué la publicació de “Renaixeça Nova” (1960), organitzà els jocs florals de l’Alguer (1960, 1961) i edità discs de cançons alguereses (1972).

A partir del 1985 la seva feina fou continuada per l’Obra Cultural de l’Alguer.

Castanyer i Mayol, Miquel Antoni

(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)

Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).

Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).

Biblioteca Nacional Valenciana

(València, 8 gener 1985 – )

(o Biblioteca Valenciana)  Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre el País Valencià.

El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (segle XVI), en el qual, a partir del 1980, s’inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca.

Enllaç web: Biblioteca Valenciana

Almoina, l’ -València-

(València, Horta)

Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.

Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.

Té una superfície de 2.500 m2.

Afers

(Catarroja, Horta, 1985 – )

Revista semestral especialitzada en història. Fundada per Sebastià Garcia i Martínez. El seu director és Manuel Ardit, i el cap de redacció, Vicent S. Olmos. La revista està especialitzada en la història dels Països Catalans, de la qual ha editat força números monogràfics, i també en qüestions internacionals rellevants.

Es tracta d’una publicació de l’Editorial Afers, que té seus a Catarroja, Palma i Barcelona. Els seus editors són Vicent S. Olmos i Agustí Colomines, i publica diverses col·leccions de llibres d’història, pensament i assaig, i també altres revistes, com “El Contemporani” i “Arxius de Sociologia”.