(Girona, 26 maig 1890 – Antony, França, 2 febrer 1973)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina. Era deixeble d’Eusebi Arnau.
Exposà a Girona i a Barcelona, i el 1910 se n’anà a París, on fou ajudant de Mallol i de Renoir, del qual fou l’autor material de moltes de les seves escultures. Després tornà a exposar diverses vegades a Barcelona i a Girona.
La seva obra, d’una gran amplitud de composició, es mou dins una línia més aviat classicista.
(Catalunya, 1973 – després 1994)
(GAP) Col·lectiu. Tenia com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus.
Estava integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d’aquesta serralada interessants en la problemàtica de l’alta muntanya.
(l’Estany, Moianès, 15 agost 1889 – Barcelona, 27 juny 1973)
Poeta i periodista. Fou redactor de “La Publicitat” i d’“El Matí” i administrador de “La Nau”.
Mestre en Gai Saber el 1936.
Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973).
(Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)
Polític i advocat. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Miquel i de Josep Maria. Llicenciat en dret i en lletres. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d’Olot. Col·laborador a “La Publicitat” i “El Matí”.
Milità a Acció Catalana. Alcalde d’Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic.
Exiliat el 1939, professà la matèria d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).
(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)
Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.
Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.
Obtingué èxits remarcables com a solista.
(Barcelona, 1973 – )
Festival de teatre. Sorgí amb el nom provisional de Teatre de Titelles i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre.
En la tercera edició prengué el nom actual i d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certament específic a l’estat espanyol i a l’estranger. Mostra d’aixó és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països diferents.
L’oferta d’activitats no es només d’espectacles, sinó també exposicions, mostres de cinema o audiovisuals o accions teatrals. L’ampliació dels espais de representació és així mateix un fet destacat, ja que durant el festival programa espectacles a gran part de les sales barcelonines i en altres espais de fora d’aquesta ciutat.
N’han estat directors Joan Francesc Baixas, Jordi Coca, Josep Maria Carbonell i Alfred Casas en les diferents edicions.
(Catalunya, 1973 – )
(FAPAES) Organisme. Sorgí de les interassemblees d’associacions de pares d’alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l’any 1973.
Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana.
Enllaç web: FAPAES
(Barcelona, 1969 – 1973)
Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de redacció format per vuit medievalistes.
Publicà articles d’història medieval i n’han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans.
Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.
(Barcelona, 14 desembre 1901 – 14 juliol 1973)
Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny.
És autor d’un gran nombre d’imatges religioses.
(Barcelona, 1973 – )
Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inicià la seva activitat acadèmica el 1974.
És estructurada en tretze departaments.
Enllaç: Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
Dades dels Països Catalans 