Arxiu d'etiquetes: 1972

Aub, Max

(París, França, 2 juny 1903 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 22 juliol 1972)

Escriptor en castellà. Fou traslladat a València el 1914. El 1920 comença a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs-Raurell.

Integrat dins els corrents d’avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d’entre la producció d’aquesta primera etapa diverses novel·les i peces dramàtiques, en les quals es lliga el teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-36), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari “Verdad” (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc.

El 1939 emigrà a França i el 1942 s’instal·là definitivament a Mèxic, on col·laborà amb els organismes culturals oficials. Inicià aleshores la redacció del seu vincle narratiu més important, entorn de la guerra civil espanyola.

Al marge cal esmentar Josep Torres Campalans (1958), suposada biografia d’un pintor català. Cultivà amb èxit la narració breu, escriví nombroses peces de teatre, així com obres d’assaig. Ha col·laborat també en guions cinematogràfics.

L’any 1969 tornà a l’estat espanyol, experiència que recollí en la seva darrera obra La gallina ciega, apareguda l’any 1971.

Adroher i Bosch, Martí

(Girona, 1905 – 1972)

Pintor i dibuixant. Estudià a la seva ciutat natal i a Brussel·les.

Ha destacat com a aquarel·lista.

Garriga i Miranda, Rupert

(Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll (Barcelona, 1881 – 1972)  Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.

Fàbregas i Ballús, Emili

(Barcelona, 1921 – 15 desembre 1972)

Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments.

Conreà també el dibuix i l’aquarel·la.

Coll i Llach, Pere

(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)

Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.

Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.

Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.

Casadesús -músics-

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.

Amorós i Amorós, Lluís

(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)

Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.

Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).

Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.

Nadal i Ferrer, Joaquim Maria de

(Barcelona, 9 agost 1883 – 13 abril 1972)

Escriptor i polític. Fou redactor del “Diario de Barcelona” i fundador de la Juventud Monárquica, de la qual fou elegit president (1913).

El 1918 fou un dels impulsors de la Federació Monàrquica Autonomista, molt propera a les posicions polítiques de la Lliga Regionalista, a la qual acabà adherint-se després de la mort de Maura. Regidor de Barcelona l’any 1921, fou tinent d’alcalde de cultura.

Fou secretari polític de Francesc Cambó del 1930 al 1936, diputat a les corts espanyoles i president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

L’any 1952 fou nomenat cronista oficial de Barcelona.

És autor de Per les terres de Crist (1926), La inquietud oriental (1942), Mi calle Fernando (1943), Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944), Seis años con don Francisco Cambó (1957) i Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis (1965).

Gallart i Folch, Alexandre

(Barcelona, 24 octubre 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 abril 1972)

Jurista i polític. Fou professor de dret del treball a la Universitat de Barcelona (1917-36), diputat a les corts del 1933 per la Lliga Catalana i fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18 desembre 1935).

Assessor de la Junta de Burgos durant la guerra civil. Posteriorment s’exilià a l’Argentina.

Autor de Derecho español del trabajo (1936) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958).

Fundació Pau Casals

(Puerto Rico, 1972 – )

Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.

Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.

Enllaç web: Fundació Pau Casals