(València, 29 novembre 1886 – 25 març 1972)
Arquitecte. Estudià a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914. Desenvolupà la seva carrera professional a València.
Les seves millors obres són anteriors al 1920 i acusen la influència del modernisme. Però, més tard, optà per un eclecticisme clàssic i monumentalista, ignorant per complet el nou corrent racionalista que s’estava imposant per tot Europa, com la part de la plaça de Castelar, que fou dissenyada per ell (1931).
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 abril 1972 – )
Ciclista. Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya.
Guanyà dues medalles d’or als campionats mundials del 1999 i el 2000. Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze.
En duatló va aconseguir dues medalles d’or al campionat d’Europa els anys 2015 i 2016.
(Rosselló, 1969 – vers 1972)
(FJC) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.
(Magúncia, Alemanya, 17 gener 1909 – Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 7 febrer 1972)
Pintor. Pseudònim de Frank Ludwig Schaefer instal·lat a Eivissa des del 1955, molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista.
Treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda. Féu plafons murals i decorà transatlàntics.
Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarta i als Països Catalans.
(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)
Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).
La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).
(Alacant, 1 febrer 1972 – )
Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos.
En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d’argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos.
En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria.
(Oriola, Baix Segura, 7 agost 1912 – Barcelona, 31 desembre 1972)
Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d’intel·lectuals oriolans, amb els germans Sijé i Miquel Hernández.
La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a “Actualidad” i “Voluntad” d’Oriola.
Durant els darrers anys deixà totalment de publicar.
(castell de Pradells, Vallespir, 21 octubre 1972 – 1981)
(ECT) Organització política. Cronològicament la primera d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundada con a derivació política del CREA, per tal de lluitar per l’emancipació social del poble treballador i, en un primer pas, per aconseguir un estatut d’autonomia nacional dins l’estat francès.
Entre els seus dirigents més destacats cal fer menció de Miquel Mayol (que en sortí el 1981, data de dissolució del partit), Jaume Roure, Pere Iu Baron (que el 1977 se n’escindí per fundar l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional) i Maria Àngels Falqués.
Heretà del CREA l’òrgan d’expressió “La Falç”.
(Vila d’Eivissa, 1972 – )
Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà.
Publicada per l’Institut d’Estudis Eivissencs com a represa de la revista “Ibiza“, en castellà (amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa), publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus (1944-50) i per l’Institut (1953-60).
(Illes Balears, segle XX – 1972)
Darrer comte de Montenegro i Montoro.
A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.
Dades dels Països Catalans 