Arxiu d'etiquetes: 1970

Borràs i Vilaplana, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Beguer i Pinyol, Manuel

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1895 – 14 desembre 1970)

Historiador. És autor de valuosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948).

Ha estat un dels impulsors de la revista literària “La Zuda”.

Barcelona Atlètic

3 Respostes

(Barcelona, 1970 – )

Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona.

Anomenat de primer Espanya Industrial, i després, successivament, Comtal, Atlètic de Catalunya i Atlètic de Barcelona, forma part de la segona divisió A des del 1982, any en què deixà de jugar al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats i passà a fer-ho al miniestadi, construït al costat del Nou Camp.

De les seves files es nodreix bona part del Futbol Club Barcelona.

A partir del 2010 s’anomenà Futbol Club Barcelona B.

Atlètic de Catalunya

2 Respostes

(Barcelona, 1964 – 1970)

Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Tenia el terreny de joc al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats, i comptava amb uns 1.000 seguidors. Acostumà a jugar a la tercera divisió estatal.

El 1970 es va fusionar amb el C.D. Comtal creant així el Barcelona Atlètic.

Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat

1 Resposta

(Montserrat, Bages, del 12 al 14 desembre 1970)

Tancament al monestir d’uns 300 intel·lectuals catalans en protesta pel procés de Burgos contra 16 membre d’ETA, dels quals 6 són condemnats a mort, que després serien commutades per anys de presó i finalment amnistiats el 1977. Entre els intel·lectuals hi havia artistes, escriptors, cantants, etc.

La Declaració de Montserrat denunciava els mitjans de comunicació espanyols perquè tergiversaven la informació, demanava una amnistia general per a tots els presos polítics i socials, abolir les jurisdiccions especials i la pena de mort, i que s’establís un estat plenament popular, per garantir les llibertats democràtiques i els drets dels pobles i nacions de l’estat, inclús el dret d’autodeterminació.

Amorós i Barra, Josep Vicenç

1 Resposta

(València, 29 novembre 1887 – Barcelona, 28 gener 1970)

Primer catedràtic de numismàtica a la Universitat de Barcelona, a la qual s’incorporà el 1914.

Encarregat per la Junta de Museus de l’organització del Gabinet Numismàtic de Catalunya, des del 1932 treballà en el muntatge del Museu Numismàtic (considerat un dels millors d’Europa).

Com a investigador, cal remarcar l’estudi de les monedes de l’Empúries grega, publicat a les monografies: D’una troballa de monedes emporitanes i la possible cronologia de les mones d’Empúries (1933), Les dracmes empuritanes (1933), Les monedes empuritanes anteriors a les dracmes (1934).

Togores i Llach, Josep de

2 Respostes

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 19 juliol 1893 – Barcelona. 17 juny 1970)

Pintor. Fill de Josep de Togores i Muntades.

Va estudiar a Barcelona, Madrid i París, ciutat on durant un quant de temps el captivà la pintura de Cézanne i no li fou estranya la tendència cubista. Es relacionà amb Pascin, Modigliani i Max Jacob, i fou protegit per Kahnweiler.

Dibuixant remarcable, les seves teles són un cant al nu femení (Repòs), que pintà amb mà de mestre. Després d’acostar-se a l’experimentació d’avantguarda, des de la dècada del 1930, instal·lat de nou a Barcelona, retornà a l’academicisme realista.

També és va dedicar a la restauració d’obres antigues i a la il·lustració de llibres de bibliòfil (col·lecció “La Cometa”).

Millàs i Vallicrosa, Josep Maria

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, 29 novembre 1897 – Barcelona, 26 setembre 1970)

Orientalista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid (1920), amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana. Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d’Àfrica (1923). Catedràtic d’hebreu a la universitat de Madrid (1925-31) i a la de Barcelona (1932).

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia de la Historia. Obtingué el premi March de Lletres el 1959. És autor d’una important tasca investigadora sobre la història de la ciència àrab i la seva relació amb la ciència europea medieval.

Entre els seus treballs destaquen Els textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia (1922), Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (1924), Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (1931), Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana (1932; publicat el 1987), La poesía sagrada hebraicoespañola (1940), Las tradicciones orientales en los manuscritos de la catedral de Toledo (1942), Estudios sobre Azarquiel (1943-50), Selomó ibn Gabirol como poeta y filósofo (1945), Yêhudá ha-Leví como poeta y apologista (1947), El “Liber predicationis contra judeos” de R. Llull (1957), Tablas astronómicas del Rey Pedro el Cerimonioso (1962), Aproximaciones al Oriente Medio (1962) i Literatura hebraicoespañola (1967).

Traduí al català el Pantateuc (1928-29), en col·laboració amb Carles Cardó, i els llibres dels profetes Isaies (1935), Jeremies i Baruc (1946).

Joan i Juvé, Joel

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1970 – )

Actor. El 1992 féu el seu debut teatral amb l’obra El sueño de una noche de verano, el 1993 debutà en cinema amb Rosita, please, i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3. Conegut sobretot pels seus papers a les sèries televisives Periodistas i Plats Bruts (2000, TV3). També intervingué en les pel·lícules La buena vida (1996), El corazón del guerrero (1999) i Las razones de mis amigos (2000).

El 1994 fundà, amb Mònica Glaenzel, Elisenda Alonso i Jordi Sánchez, la companyia teatral Kràmpack, amb la qual presentà les obres Kràmpack (1994), Soc lletja (1997) i Excuses! (2001).

Gerhard i Ottenwaelder, Robert

5 Respostes

(Valls, Alt Camp, 25 setembre 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 gener 1970)

Músic i compositor. Germà de Carles. Deixeble de Felip Pedrell i de Enric Granados (a Barcelona) i de Schönberg (a Viena i a Berlín), d’aquest aprengué la tècnica atonal dodecafònica, de la qual fou l’introductor i principal representant a Espanya.

Interessat en la música hispànica antiga, bé que allunyat del nacionalisme musical, a partir del 1931 fou nomenat professor de música de l’escola normal de la Generalitat catalana. El 1939 s’exilià a Gran Bretanya, on col·laborà en la secció de música del King’s College.

De la seva producció inicial destaca L’infantament meravellós de Scheherezade (1918), per a veu i piano, i el ballet Ariel (1936), que comptà amb la col·laboració de J.V. Foix i Joan Miró. A la postguerra passà per una etapa d’orientació hispànica, sense renunciar a les novetats tècniques (Don Quijote, 1940; Sinfonía homenaje a Pedrell, 1941; Alegrías, 1942; Seis tonadillas, 1943) i, més tard, es dedicà plenament a la tècnica serial: Concert per a violí i orquestra (1950), Simfonia (1953), Nonet (1957), Hymnody (1963), Gemini (1966), Libra (1968) i Leo (1970).

Composà també l’òpera The Duenna (1949) sobre la comèdia de Sheridan i, en el camp experimental, Collage (1961), obra per a orquestra i cinta magnetofònica, així com també una cantata, La peste (1964), sobre la novel·la d’A. Camus, i música per a adaptacions radiofòniques de peces teatrals.

Fou també important la seva activitat com a musicòleg (transcriptor i editor).