(Agullana, Alt Empordà, 15 abril 1886 – Girona, 2 febrer 1969)
Metge i polític republicà. Exercí a Girona.
Milità en el catalanisme i fundà el setmanari “Catalanitat” (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932.
Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós.
(Barcelona, 27 agost 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 febrer 1969)
Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual.
El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí.
El 1942 dirigí el film Locos de verano.
(Barcelona, 1955 – 1969)
Revista semestral. Editada per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí.
Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques -població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge- referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica.
(Barcelona, 1963 – 1969)
Col·lecció de novel·la policíaca d’Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment.
Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere.
(Barcelona, 1959 – 1969)
Col·lecció en català, en forma de publicació periòdica, fundada i dirigida pel caputxí Basili de Rubí.
Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc.
Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer després de trenta-sis números.
(Barcelona, 14 desembre 1898 – Santander, Cantàbria, 7 juliol 1969)
Escriptor i crític d’art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra.
Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll.
Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Fou un dels recreadors de l’antiga penya de “La Punyalada”.
(Catalunya, 1969 – )
(CET) Organisme. Integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, que té la missió d’estudiar els problemes comuns a les vuit diòcesis catalanes i coordinar-ne les activitats pastorals. N’és president l’arquebisbe de Tarragona.
Els seus principals organismes vinculats són: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, Centre d’Estudis Pastorals, secretariats interdiocesans, Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, comissions de liturgia al català, i Comitè Interdiocesà de Caritas. Hi ha també comissions mixtes amb la Generalitat de Catalunya.
Entre els seus documents publicats destaquen: El pluralisme en la comunió eclesial (1972), Misteri pasqual i acció alliberadora (1974), Perspectiva cristiana de l’amor i de la sexualitat (1975), L’atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992).
(Barcelona, 1955 – 1969)
Club de futbol. Provinent de l’Espanya Industrial en ascendir a la primera divisió la temporada 1955-56. En la temporada 1969-70 passà a anomenar-se Barcelona Atlètic, filial, com l’anterior, del Futbol Club Barcelona.
El Comtal jugà una temporada a primera divisió, nou a segona i sis a tercera.
Els jugadors vestien samarreta blava i granat i pantalons blaus.
El seu camp fou de primer el de les Corts, i després el Camp Nou.
(Berga, Berguedà, 23 juliol 1892 – Panamà, 4 abril 1969)
Advocat i polític. Fou un dels components del grup de “L’Opinió”, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i, en 1933-36, del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.
Ocupà la conselleria de Justícia i Dret del govern de la Generalitat (desembre 1931-gener 1933 i maig-juliol 1936).
(Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969)
Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l’impressionisme.
Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya.
Com a dibuixant col·laborà al setmanari “Papitu” amb el pseudònim d’Adam, i després a d’altres publicacions.
Dades dels Països Catalans 