Arxiu d'etiquetes: 1969

Forteza i Pinya, Miquel

(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)

Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.

Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

Bestard i Cànaves, Guillem

(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)

Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.

La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.

Belda i Domínguez, Josep

(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)

Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.

Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.

Llauneta i Camps, Simó

(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)

Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d’un desvagat (1962).

Carceller i Núñez, Andreu

(València, 1894 – Barcelona, 1969)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.

Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.

Bulbena i Masferrer -germans-

Antoni Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922)  Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.

Cèsar A. Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1888 – 1974)  Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.

Romà Bulbena i Masferrer  (Barcelona. 1894 – 1969)  Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.

Llaneras i Rosselló, Joan

(Porreres, Mallorca, 17 maig 1969 – )

Ciclista. Especialista en ciclisme de pista. S’establí a la localitat de Montagut (Garrotxa).

Aconseguí cinc medalles d’or en campionats del món participant en diferents proves de l’especialitat de pista i quatre en copes del món, fet que el convertí en el dominador mundial d’aquesta especialitat.

Guanyà una medalla d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en la prova de puntuació.

Institut Català de Paleontologia

(Sabadell, Vallès Occidental, 1969 – )

(ICP)  Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont.

Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d’Espanya i de tot Europa.

Enllaç web: Institut Català de Paleontologia

Homs i Bisa, Josep Antoni

(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)

Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.

Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.

Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).

Grups d’Oració i Amistat

(Catalunya, 1969 – )

(GOA)  Entitat religiosa. Fundada per Josep Maria Cases i Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló.

Des de la seva creació s’han escampat en diferents indrets de l’estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud. L’any 1999 en formaven part 8.000 persones.

Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen.

A cada grup hi ha un malalt, que prega amb la seva malaltia pels altres; un convent de clausura, que hi manté una relació d’amistat i de pregària, i una missió, que prega pel grup i a la qual el grup ajuda econòmicament.

Enllaç web: Grups d’Oració i Amistat