Arxiu d'etiquetes: 1969

Forteza i Pinya, Miquel

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)

Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.

Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

Bestard i Cànaves, Guillem

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)

Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.

La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.

Belda i Domínguez, Josep

1 Resposta

(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)

Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.

Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.

Llauneta i Camps, Simó

Deixa un comentari

(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)

Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d’un desvagat (1962).

Carceller i Núñez, Andreu

Deixa un comentari

(València, 1894 – Barcelona, 1969)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.

Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.

Bulbena i Masferrer -germans-

1 Resposta

Antoni Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922)  Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.

Cèsar A. Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1888 – 1974)  Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.

Romà Bulbena i Masferrer  (Barcelona. 1894 – 1969)  Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.

Monografies Mèdiques

(Barcelona, maig 1926–desembre 1936 – 1969- )

Col·lecció de publicació mensual de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró.

Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina.

El 1969 hom n’inicià una nova col·lecció, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans.

Monclús i Monclús, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1912 – 9 abril 1969)

Músic. Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa (1933-69) i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat.

Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals.

Molas i Font, Isidre

(Barcelona, 9 març 1899 – 21 març 1969)

Músic. Deixeble de Moret i d’Enric Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l’Associació Catalana d’Artistes.

Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968).

Fou el pare dels historiadors Joaquim i Isidre Molas i Batllori.

Ludwig Mies van der Rohe

Mies van der Rohe, Ludwig

(Aquisgrà, Alemanya, 27 març 1886 – Chicago, EUA, 17 agost 1969)

Arquitecte. Nacionalitzat nord-americà, fou una de les figures més importants de l’art del segle XX.

Del 1929 data una de les seves obres mestres, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, estructura de muntants lleugers d’acer cromat que sostenia una planxa de formigó i que constituí un exemple de perfecta modulació de l’espai.

Al seu interior, sòbriament moblat pel mateix Mies, figurava l’anomenada cadira Barcelona, un dels seus dissenys més cèlebres.