Arxiu d'etiquetes: 1964

Cuesta i Valera, Salomé

Deixa un comentari

(València, 23 maig 1964 – )

Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València.

Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid, també ha participat en diverses exposicions col·lectives.

En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos.

CIFESA

2 Respostes

(València, 1932 – 1964)

(Compañía Industrial Film Español SA)  Societat creada per a la producció i distribució de films.

Fundada per Manuel Casanova i Llopis a València, però, fou en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pel·lícules.

Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, que la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco.

Cartelera Turia

1 Resposta

(València, gener 1964 – )

Publicació setmanal de butxaca, escrit en castellà amb alguns continguts en català. Fundada per Enrique Pastor, Manuel Mantilla, José Aibar i Julio Guardiola. Ofereix l’actualitat cultural i d’espectacles del País Valencià.

A diferència d’altres cartelleres, s’ocupa de les manifestacions culturals i sociopolítiques de la vida valenciana (cinema, teatre, gastronomia, vida política, societat, etc) amb un enfocament viu i progressista i amb contingut crític i sentit de l’humor.

Des del 1980 José Vanaclocha n’és el director i té un tiratge de 15.000 exemplars.

Capuz i Mamano, Josep

4 Respostes

(València, 29 agost 1884 – Madrid, 9 març 1964)

Escultor. Germà de Pasqual. Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil. Pensionat per l’estat a Roma (1909) i a París, posteriorment s’instal·là a Madrid.

Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rimini -primera medalla de l’Esposición Nacional de Bellas Artes (1912)-, trencà la tradició classicista i creà una obra escultòrica religiosa, monumental i i una sèrie de retrats i figures de notable expressió psicològica.

És autor de la majoria de les imatges de la processó del divendres sant de Cartagena, de les estàtues del palau de l’Equitativa i del fris del Círculo de Bellas Artes (Madrid). Té obres al Museo de Arte Moderno de Madrid i al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.

Amèric, Joan

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )

(Joan Américo i Ortega)  Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.

Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.

El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.

Alberola i Ortiz, Carles

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 21 gener 1964 – )

Autor, actor i director teatral. Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres.

D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó, Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998; Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l’AELC; Joan el Cendrós (1998), Besos (1999) i L’any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com Càsting i Happy House.

Fuster i Valiente, Joan Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)

Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.

Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.

El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.

Ferrocarrils Econòmics SA

Deixa un comentari

(Catalunya, 1924 – 1964)

Companyia. Creada per a construir i explotar la línia de Tortosa a la Cava, que fou inaugurada durant els anys 1926 i 1927.

El 1964 renuncià a l’explotació d’aquesta línia, que passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta i que fou clausurada el 1968.

Climent i Mata, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1895 – 1964)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i després a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Obtingué diversos premis.

Després de fer estada a Barcelona tornà a Xàtiva, per dirigir-hi un obrador d’artesania, tot prosseguint la seva activitat artística personal.

Casas i Abarca, Agapit

2 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1964)

Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.

Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.

Excel·lí com a paisatgista lluminós.