(Barcelona, 1878 – 19 febrer 1959)
Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas.
La seva primera exposició individual la féu l’any 1923, després d’haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual.
Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors.
Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà de 1945.
(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).
(Manresa, Bages, 1883 – Barcelona, 1959)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Ha destacat com a aquarel·lista, conreant sobretot els paisatges urbans, i com a muralista.
Realitzà alguns dibuixos per a l’Arxiu Històric de Barcelona.
(Barcelona, 26 setembre 1959 – )
Motociclista de competició, conegut pel sobrenom de Tiriti.
En la modalitat de 250 cc. ha obtingut el campionat d’Europa (1983), el d’Espanya (1982 i 1983); fou subcampió del món el 1990 i l’any següent hi ocupà la tercera posició.
Es retirà del mundial de motociclisme el 1993.
(València, 20 juliol 1882 – Barcelona, 14 agost 1959)
Dibuixant i pintor. Fill d’Antoni Capuz i Gil, i germà de Josep. Residí a Barcelona des de l’any 1907 i fou catedràtic de l’Escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis d’aquesta ciutat.
Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle. Col·laborà amb dibuixos d’una gran originalitat a les revistes del seu temps (“Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novel·la d’Ara”).
Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1924) i la medalla d’or de París el 1925.
Part de la seva obra, especialment la feta al gauche, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València.
(Barcelona, 23 setembre 1895 – 25 desembre 1959)
Contralt. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on més tard fou professora de cant. Debutà a 16 anys.
Excel·lí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa. Cantà lieder i col·laborà en concerts simfònics i oratoris.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 – 1979)
Motocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l’enginyer Francesc X. Bultó.
El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla.
L’empresa suspengué pagaments el 1979.
(Barcelona, 17 juliol 1959 – )
Flautista i compositor. Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior. Amplià estudis a França i a Anglaterra.
Com a flautista formà part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i fou el primer flauta de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Ha compost diverses obres musicals, entre les quals Quatre peces per a corda, que obtingué el premi de composició Orquestra Nacional de l’any 1977, i el Primer Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia –Resplendor-, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra.
(Barcelona, 1939 – 1959)
Nucli escolta. Procedent de l’antiga associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya que, després de la guerra civil, es mantingué actiu entorn de l’agrupament “Roland Philipps”.
El 1959, juntament amb la Delegació Diocesana d’Escoltisme i la nova associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, constituí federativament l’Associació Catalana d’Escoltisme.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1876 – Barcelona, 1959)
Periodista i crític d’art. Amb el pseudònim de Pedro Nimio col·laborà a “La Nación” (1919), “El Diluvio” (1926), etc.
Fou autor de Zapirón y Tejoleta (1923), llibre d’aventures per a joves. Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums (1940-54) sota el títol general d’El año artístico.
Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra.
Dades dels Països Catalans 