(Zamora, Castella, 2 febrer 1887 – Caracas, Veneçuela, 28 març 1959)
Escultor. Format a Barcelona, als tallers de Josep Campeny i d’Enric Clarasó. El 1921 anà a París.
Conreà especialment l’escultura decorativa, el seu estil deriva del de Maillol, però és molt més tallant, acusa més les arestes.
Entre les seves obres cal esmentar un Grup al·legòric, a la façana del Casino Militar de Madrid i alguns capitells per a la seu de Vitòria.
(Barcelona, 1898 – 7 març 1959)
Pintor. Visqué uns quants anys a París, on es formà artísticament.
Conreà la figura, però sobretot el paisatge, en especial el francès, en un estil proper al noucentisme.
Presentà obres a les galeries Dalmau de Barcelona i a la majoria de les exposicions que celebrà l’agrupació Les Arts i els Artistes.
(Tarragona, 6 gener 1895 – Madrid, 6 agost 1959)
Dibuixant. Signava només Baldrich. Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido.
Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona (1905), on fou company de Julio Antonio. Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid (1917).
Dedicat a la il·lustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys 1920. Establert a Nova York (1928) col·laborà a “Vogue” i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat.
Darrerament conreà també la pintura a l’oli.
(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.
Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.
És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.
Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.
(Barcelona, 1959 – )
Arqueòleg i pedagog. Format a la Universitat de Barcelona.
S’ha dedicat durant llarg temps a la docència, fins que s’especialitzà en l’arqueologia de l’illa de Menorca i a la pintura prehistòrica, principalment de Catalunya i d’Aragó, treballs sobre els quals ha publicat moltes obres, algunes en col·laboració.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 setembre 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 11 març 1959)
Editor i poeta. Dirigí “El Diari Mercantil” (1932-33) i “Avui-Diari de Catalunya” (1933). Contribuí a crear els “Quaderns Literaris” (1934-38) i “Rosa dels Vents” (1936).
Durant la guerra civil publicà “Avui”, dels Serveis de Cultura al Front. Empresonat el 1939, fou alliberat per la seva actuació durant la guerra envers alguns falangistes condemnats a mort.
Fundà l’editorial Josep Janés, editor (1940), després Plaza & Janés.
Fou el pare de Clara Janés i Nadal.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1959)
Eclesiàstic. Jesuïta, orde en el qual ocupà diversos càrrecs, el més important dels quals fou el de visitador apostòlic del Japó i de les Filipines.
A Barcelona creà el Cottolengo del Pare Alegre, i n’impulsà la creació de similars a València i a Las Hurdes (Extremadura).
(Montserrat, Bages, maig 1949 – setembre 1959)
Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat.
Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d’escriptors importants.
Després del número d’agost-setembre de 1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l’equip de redacció es féu càrrec de la nova revista “Serra d’Or”.
(Lleida, 1896 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 juny 1959)
Historiador. Fill de Manuel Gaya i Tomàs. Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona.
Instal·lat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l’antiga universitat de Lleida: Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida (1949), Los valencianos en el Estudio General de Lérida (1950), Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida (1951) i Los jesuitas en la universidad de Lérida (1954).
(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)
Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.
Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.
Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.
Dades dels Països Catalans 