Arxiu d'etiquetes: 1957

Barreira, Jaume J.

Deixa un comentari

(València, 1888 – 1957)

Pintor. Sobresortí com a retratista.

Barceló i Artigues, Miquel

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 8 gener 1957 – )

Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84.

En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l’Àfrica.

Convertit en un dels pintors més cotitzats de l’estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d’Alemanya, l’antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.

Atlas lingüístic d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra, 1957 – 1960)

(ALA)  Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’Atlas lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement.

Fou publicat el 1960.

Almela i Company, Just

Deixa un comentari

(Pego, Marina Alta, 1879 – 1957)

Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla. Visqué un temps a Lleida. Obtingué diversos premis.

Destacà com a paisatgista i pintor de gènere.

Corchero i Salgado, Andreu

Deixa un comentari

(Puertollano, Castella, 22 gener 1957 – )

Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.

Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.

El 2003 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Dansa.

Borrell i Pla, Juli

3 Respostes

(Barcelona, 1877 – 1957)

Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla  (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.

Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.

El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950)  Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.

BA

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1957)

Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.

Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.

Susanna i Nadal, Àlex

1 Resposta

(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)

Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).

Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.

Fontdevila i Cruixent, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Faraudo i de Saint-Germain, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 4 juny 1867 – 16 setembre 1957)

Militar i erudit. Fill d’Antoni Faraudo i Stagno. Pertanyia al cos d’intendència i arribà fins al grau de general. Combaté a la guerra colonial de Cuba (1895-98), i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà.

Tornà a Barcelona i, paral·lelament a la seva carrera militar, es dedicà a les edicions de texts catalans medievals, com Recull de textes catalans antichs (1906-12, en col·laboració), principalment de caràcter científic: Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí (1933), Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936), Llibre de les medicines particulars, d’Ibn Wäfid (1943), Llibres de totes maneres de confits (1946), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díez (1949), El “Llibre de sent Savi”, recetario de cocina catalana medieval (1951).

Aplegà materials per a un diccionari català medieval, del qual donà una mostra en Consideracions entorn d’un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval (Buenos Aires, 1943).

Estudiós de Rabelais, va traduir el Gargantua (1929) en un català medievalitzant i ric. Interessat en temes extravagants o rars. Era membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París i fou nomenat membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (1953).

Signà, de vegades, com a Lluís Deztany.