Arxiu d'etiquetes: 1955

Ballester i Arbonès, Arnal

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 gener 1955 – )

Dibuixant i grafista. Llicenciat en filosofia i lletres (història), féu estudis a l’Escola Massana (de la qual fou professor) i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

Es donà a conèixer com a humorista gràfic a “El Papus” i “Por favor”, i ha col·laborat en d’altres revistes i diaris. S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells.

Com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’il·lustració d’Apa o Ricard Opisso.

Entre les seves obres destaquen Les onades (1987), Pim, pam, pum, poma (1989), Simón el dragón (1991), Poesies de Joan Salvat-Papasseit (1991), Gabriel Ernest (1992) i Els artístics casos d’en Fricandó (1992).

Atlas lingüístic del domini català

Deixa un comentari

(Catalunya, 1955)

(ALDC)  Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.

Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.

És emprat el mètode indirecte.

art català, L’

3 Respostes

(Barcelona, 1955 – 1958)

Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.

Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.

Albó i Martí, Ramon

3 Respostes

(Barcelona, 30 agost 1871 – 22 octubre 1955)

Sociòleg, polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Francesc.

Fou diputat (1908), president del Tribunal Tutelar de Menors i director general de presons. S’especialitzà en temes penitenciaris i la rehabilitació dels infants delinqüents.

Dirigí la revista “Aurora Social” (1907-08), des de la qual defensà un sindicalisme de caire catòlic. Publicà diversos estudis en català, castellà i francès sobre les qüestions esmentades.

Aguilera i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 4 agost 1882 – Barcelona, 29 octubre 1955)

Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. Fou reconegut com el pintor civil de Girona, republicà i antifeixista.

En l’acadèmia de dibuix i pintura que tingué a Girona s’assentà el pòsit cultural i humà d’una generació d’artistes que després protagonitzaren l’escena artística de la postguerra. Fou l’home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d’una escola pictòrica basada en la Girona monumental.

Va residir a Arbúcies entre 1923 i 1927 on va pintar dos quadres que foren premiats per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: La plaça major amb l’arbre de la Llibertat i Vista d’Arbúcies des del bosc de Fogueres.

Agermanament

1 Resposta

(Barcelona, 1955 – )

Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.

El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al Desenvolupament).

L’any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d’Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l’Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun.

El 1973 donà origen al Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista “Agermanament”.

Tórtola i València, Carme

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 18 juny 1882 – Barcelona, 13 febrer 1955)

Ballarina. Coneguda artísticament com a Tórtola Valencia. De família paterna cerdana, de molt petita es traslladà a Londres amb els seus pares, que emigraren a Mèxic i deixaren Carme Tórtola sota la custòdia d’una família benestant.

Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres el 1908, i posteriorment es traslladà a Madrid i Barcelona. Actuà a tot Europa, els Estats Units i a l’Amèrica del Sud amb gran èxit. Fou professora del Teatre d’Art de Munic fins l’any 1914. Es retirà de l’escena l’any 1930 i fixà la seva residència a Barcelona.

El seu art, molt influït per Isadora Duncan, despertà l’admiració dels artistes i intel·lectuals de l’època. Al llarg de la seva vida reuní una col·lecció extensa d’objectes de diverses procedències, entre els quals destaca una col·lecció de puntes i vestits.

El 1918 una fotografia de la seva interpretació de La Tirana inspirà la imatge de la línia de sabons Maja de la firma Mirurgya.

Gelabert i Badiella, Fructuós

5 Respostes

(Gràcia, Barcelona, 15 gener 1874 – Barcelona, 27 febrer 1955)

Director de cinema. Fill d’un ebenista mallorquí, continuà l’ofici patern. El 1897 construí la seva pròpia càmera de cinema segons un model original de Lumière. D’aquesta època cal destacar: Baralla en un cafè (1897), Sortida dels treballadors de La Espanya Industrial (1897) i la primera pel·lícula d’argument Dorotea (1899). El seu reportatge sobre una anada d’Alfons XIII de Borbó a Barcelona (1898) esdevingué el primer film espanyol que fou exportat.

Realitzà altres pel·lícules de ficció d’èxit a l’inici del cinema, com Els pinxos de la vaqueria del Parc (1905), Terra Baixa (1907), Maria Rosa (1908), Amor que mata (1911), Ana Kadowa (1912), Mala Raça (1912), La filla del mar (1915) i La puntaire (1928).

El 1916 fundà els estudis Boreal Films. Amb l’arribada del sonor es retirà i es dedicà a la construcció d’aparells amb la marca pròpia (“Frugel”) i n’experimentà d’altres, entre els quals un projector en relleu. És considerat pioner de la indústria cinematogràfica a Espanya i un dels grans capdavanters del cinema mundial.

Fontcuberta i Villà, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 febrer 1955 – )

Fotògraf. Ha desenvolupat una activitat multidisciplinar en el món de la fotografia. Col·laborador habitual de premsa, el 1980 fundà la revista “Photovision” i ha estat professor a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona (1979-86). Algunes de les seves obres són exposades als principals museus del món.

Entre els seus llibres destaquen: Estética fotográfica (1982), Josep Renau (1985), Herbàrium (1985), Fauna (1989), Fotografia: conceptos y procedimientos (1990), Ría de Bilbao: vulkanoren sutegia (1994, amb M. Vázquez Montalbán) i Màscara i mirall (1997).

Estivill i Pallejà, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 setembre 1955 – )

Metge. Especialista en hematologia i hemoteràpia. Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la universitat de Londres. Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la universitat dels Estudis de Torí (Itàlia) i al Sant Mary’s Hospital Medical School de Londres, centre on el 1988 exercí de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular.

El 1989 i el 1990 fou professor d’investigació de la unitat de genètica molecular de la Fundació d’Investigació Sant Pau de Barcelona. El 1990 fou nomenat cap del departament de genètica molecular de l’Institut de Recerca Oncològica de l’Hospital Duran i Reynals, i el 1991, cap del servei de genètica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Amb el seu equip ha realitzat importants aportacions en el camp dels mecanismes genètics i moleculars que hi ha implicats en diverses malalties, principalment en la fibrosi pulmonar i en la síndrome de Down.

Ha rebut diversos guardons nacionals i estatals, entre els quals el premi August Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (1989), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (1996) i el premi Ciència, Ciutat de Barcelona (1994).