Arxiu d'etiquetes: 1955

Civera i Redondo, Victòria

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 1955 – )

Pintora. El 1987 anà a viure i treballar a Nova York. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

En els seus inicis treballà el fotomuntatge i amb imatges pornogràfiques. Entre el 1978 i el 1979 treballà en col·laboració mb el pintor Juan Uslé, amb qui es casà, alternant fotografia, fotomuntatge i pintura.

L’any 1980 obtingué la beca per a artistes joves del ministeri de cultura pel projecte Contexto. L’any 1983 obtingué la beca Alfons Roig de la diputació de València i el premi Ojo Crítico a les arts plàstiques.

A l’estiu del 1993 és féu una gran exposició retrospectiva de la seva obra, Habitación Anónima, a Santander. Té obres a les col·leccions del MACBA i de la Fundació “La Caixa”.

Ciutat de Palma, premis

(Palma de Mallorca, 1955 – )

Certamen anual. Instituït per l’ajuntament per a obres en català i en castellà.

Els principals premis, proclamats el dia de Sant Sebastià (20 gener), patró de la ciutat, són de novel·la, de poesia, de teatre i de periodisme, i, amb menys regularitat, d’història, ciències, folklore, pintura, fotografia, música, etc.

Centre de Salvament i Exploració Submarina de Cotlliure

(Cotlliure, Rosselló, 1955 – )

Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure.

Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.

Alomar i Florit, Francesc

(Sineu, Mallorca, 23 desembre 1928 – Ourense, Galícia, 9 agost 1955)

Ciclista. Aconseguí diversos premis (Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952; Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc).

Després de participar a la Volta a França (1955) i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament.

Per subscripció popular li fou erigit un monument a Sineu.

Espaliú, Pepe

(Còrdova, Andalusia, 1955 – 1993)

Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital.

Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89.

Club dels Novel·listes, El

(Barcelona, 1955 – 1959)

Col·lecció catalana de novel·la fundada per Joan Oliver, Joan Sales i Xavier Benguerel, i dirigida per J. Oliver fins al 1959, any en què, en fundar-se el Club Editor, passà a ésser dirigida per J. Sales fins al 1983 i, posteriorment, per Núria Folch.

Maluquer i Nicolau, Salvador

(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)

Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.

Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).

En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).

González i Juan, Pere

(Andratx, Mallorca, 27 febrer 1886 – Barcelona, 6 desembre 1955)

Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona.

Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39).

A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l’anafilàxia inversa.

Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs.

Gimeno i Navarro, Josep

(Barcelona, 1901 – 17 febrer 1955)

Poeta, dramaturg i pintor. Fou caixista d’impremta, futbolista professional i, més tard, en retirar-se de l’esport, escriptor.

Va prendre part a la premsa amb col·laboracions a “Pamflet”, “El Nostre Teatre” i “Meridià”.

Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc (1936), L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social.

Com a poeta conreà una línia populista influïda per García Lorca. Adquirí fama durant la guerra civil amb els seus poemes, que tenien com a tema el suburbi, la guerra i l’amor.

Entre les obres publicades, cal citar els llibres poètics El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L’íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949).

Després de la guerra trobà un nou mitjà d’expressió en el dibuix i la pintura. Féu la primera exposició el 1943.

Garcia i Ferrer, Rafael

(Barcelona, 1899 – 1977)

Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea  (València, 1873 – Madrid, 1955)  Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.

Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.