(Barcelona, 3 agost 1905 – 19 desembre 1990)

Escriptor. Va publicar les seves primeres novel·les molt jove: Pàgines d’un adolescent (1929) i Suburbi (1936). En teatre va escriure El casament de la Xela (1937). La guerra civil i l’exili a Xile van alterar la seva producció narrativa Sense retorn (1939), La màscara (1947) i novel·lística L’home dins el mirall (1951) i La família Rouquier (1953). De retorn a Catalunya (1954), va publicar el recull de narracions El desaparegut (1955) i la novel·la El testament (1955).

El 1967 va iniciar amb Gorra de plat un típus de novel·la històrica i testimonial que va continuar amb Els vençuts (1969), 1939 (1973), Icària, Icària… (premi Planeta 1974) i El caçador invisible (1980). També va publicar dos volums de memòries: Memòries (1905-1940) (1971) i Memòria d’un exili. Xile, 1940-1952 (1982). La seva obra poètica va ésser recollida a Aniversari (Poesia 1925-85) (1987).

El 1984 va obtenir el premi Lletra d’Or amb Apassionata, i el 1988 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va traduir, entre altres obres i autors, les Faules completes de La Fontaine. Durant cert temps prengué amb el també escriptor i editor Joan Sales la direcció de la important col·lecció catalana de novel·la El Club dels Novel·listes. Fou el pare de Xavier Benguerel i Godó.