(Mèxic, setembre 1953)
Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català.
Conferència Nacional Catalana de Mèxic
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1953
Bonet i Savé, Ramon
(Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)
Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l’ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d’àngels músics a la façana del Naixement.
Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA.
Borràs i de Palau, Joan
(Barcelona, 25 setembre 1868 – 29 gener 1953)
Crític musical i compositor. Autor de diverses cançons, algunes de les quals han esdevingut populars, com Vareta del mar, La farigola, La barca, Cançó de maig, etc.
També compongué música d’església i un oratori.
Roger i Crosa, Miquel
(Palamós, Baix Empordà, 22 abril 1881 – 27 juliol 1953)
Escriptor i compositor. Germà de Martí.
Començà a col·laborar amb narracions a “La Ilustració Catalana” i el 1914 fundà a Palamós la revista “Marinada”, que dirigí. i l’orfeó “L’Ocellada”.
Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d’un apotecari (1926) i El gran rei (1907).
És autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre de poemes Costa Brava. Palamós (1953).
Assolí èxit popular a través d’algunes sardanes.
Molins i Nubiola, Miquel
(Barcelona, 1953 – )
Historiador de l’art. Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional. Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago.
Entre el gener de 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai, a l’Espai 13 de la Fundació Miró (1989 i 1990), i Formes de la Dissensió, en aquest mateix centre; o l’exposició Al ras. Figures d’Intempèrie, a la Fundació la Caixa.
Moles i Ormella, Enric
(Gràcia, Barcelona, 26 juliol 1883 – Madrid, 30 març 1953)
Químic. Germà de Joan. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10).
Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916).
El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l’Institut Nacional de Física i Química.
Participà en la comissió internacional per a l’estudi dels pesos atòmics.
Mesalles i Bisbe, Jordi
(Barcelona, 2 gener 1953 – 9 novembre 2005)
Director de teatre i dramaturg. S’especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d’interpretació.
Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista “El viejo Topo”.
Entre altres obres, ha dirigit El despertar de la primavera (1978, premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral 1979), Antoni i Cleopatra (1980), Els Beatles contra els Rolling Stones (1981, premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980), Brossàrium-I (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de Joan Brossa, La filla del Carmesí (1987) i Aixó és autèntic (1988).
Massip, Jaume
(la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 – Àvila, Castella, 1953)
Missioner dominicà (1882). Estudià a Àvila i a Manila (1888-89).
Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas”.
Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.
Masó i Valentí, Narcís
(Girona, 27 maig 1890 – 17 octubre 1953)
Pedagog. Germà petit de Rafael.
Començà la seva activitat el 1910 a l’escola Vallparadís de Terrassa, on tingué contacte amb Alexandre Galí, Artur Martorell i Joan Llongueras. Col·laborà activament amb Galí a l’escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna.
El 1925, a causa d’un escrit contra la Dictadura de Primo de Rivera, hagué d’exiliar-se a Suïssa. El 1926 participà en el I Congrés del Ritme de Ginebra.
Col·laborà a la fundació dels Minyons de Muntanya (1930), fou secretari de l’Escola d’Estiu (1931), fundà i dirigí la revista “Plançons” (1933), deixà l’escola Blanquerna i creà l’escola S’Agaró (1935).
Dels seus escrits, amarats d’idealisme nacionalista, despunten una sèrie d’articles publicats el 1928 a “Annals dels Cursos Tècnics de Pedagogia”.
Mascarell i Calvet, Manuel
(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)
Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.
Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.
Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.
Dades dels Països Catalans 