Arxiu d'etiquetes: 1951

Fabré i Oliver, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 maig 1868 – Barcelona, 12 abril 1951)

Dibuixant i crític d’art. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre.

És autor d’un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament.

Destacà també com a col·leccionista.

Estudios de Historia Moderna

(Barcelona, 1951 – 1959)

Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurica del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.

N’aparegueren en total sis volums; els articles, d’historiadors catalans i estrangers, hi són publicats en castellà, francès o italià.

Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la col·laboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana.

Estadella i Arnó, Josep

(Lleida, 13 maig 1880 – 6 desembre 1951)

Metge, polític i poeta. Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer. Milità al partit republicà i fou conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat de Catalunya.

Afecte al grup radical, fou elegit diputat durant la República (1933). Va ser ministre de Treball en governs presidits per Lerroux i Samper (1933-34).

Va escriure els llibres de poesia en català Campànules (1923), Clarors (1925), Floralesques (1928), L’argall (1931), Arquimesa (1936) i Corrandes i madrigals (1946).

Elizalde, Automòbils

(Barcelona, 8 gener 1908 – 1951)

Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d’automòbils.

El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s’hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d’aviació.

El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA.

Delclaux i Is, Carles

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 octubre 1951 – )

Artista tèxtil. Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria.

En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura.

Dalmau i Ribalta, Antoni

(Igualada, Anoia, 13 març 1951 – 5 gener 2022)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya.

Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d’Igualada, Materials d’obra, El cor de l’espiral i Capsa de records.

Creixell i Iglésias, Joan

(Barcelona, 1867 – 1951)

Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús, fou ordenat sacerdot i es dedicà a l’ensenyament als col·legis de Veruela i de Barcelona.

Investigà els fets relacionats amb l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i publicà San Ignació en Barcelona (1907), San Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio de Loyola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), i una obra de síntesi: San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946).

Corominas i Geli, Joaquim

(Sarrià de Ter, Gironès, 1951 – )

Pintor. Format a Girona, a Londres (1975-77) i a Berlín.

La seva pintura s’inscriu en la línia de recuperació de l’expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses.

L’any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona.

Coroleu i Borràs, Wifred

(Barcelona, 22 novembre 1877 – 29 maig 1951)

Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, a “La Veu de Catalunya” i a “La Vanguardia”, i dirigí la revista “Laboratorio”.

Entre els seus treballs cal esmentar Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1913), Leyendas y tradiciones de la locura (1917) i Los anormales en la historia: el infante don Carlos (1916).

Cor Madrigal

(Barcelona, 1951 – )

Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas.

El 1981 entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera.

Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV, XVI i XVII i la música contemporània.

Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. Ha actuat a diferents ciutats europees.