(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )
Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.
Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).
(Barcelona, 1880 – 1948)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera. Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons.
Dirigí les corals Catalunya Nova (1902-03) i Atlàntida. El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia.
(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948)
Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d’Andreu Maurí. Col·laborà a “La Tralla” i a “Lluita”.
Autor d’Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)
Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.
Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).
Fou el pare de:
Camil Fabra i de Monteys (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988) Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.
Alfons Fabra i de Monteys (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980) Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.
(València, 1871 – Barcelona, 1948)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou director de l’Institut Cristià a les Arts Decoratives, a Barcelona.
Es distingí com a imatger notable. Guanyà premis importants a diversos països.
(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)
Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.
Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Barcelona, 20 febrer 1888 – Buenos Aires, Argentina, 21 març 1948)
Director de teatre. Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.
Fundà i dirigí la publicació mensual “Catalònia” (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina.
(Moià, Moianès, 16 març 1948 – 18 març 2021)
“Picanyol“ Dibuixant i guionista. Autodidacte, els anys 1960 s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants.
Realitzà humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines, que publicà a “Cavall Fort” des de l’any 1971.
Ha col·laborat en nombroses revistes, com ara “L’Infantil”, “Oriflama”, “En Patufet” (segona etapa), “Matarratos”, “Penthouse”, i diaris, l’“Avui”, el “Diari de Barcelona” i el “Punt Diari”, entre altres.
Dades dels Països Catalans 