(Olot, Garrotxa, 1944 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers 1969.
D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció. L’assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes.
Ha conreat també el gravat i la pintura mural.
(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)
Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.
Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).
Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.
Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.
(Barcelona, 1944 – )
Joier. Fill de Manuel Capdevila i Massana. Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, i completà la seva formació al taller Lacambra de París.
Director del taller familiar, on realitza la seva tasca d’investigació i creació. Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte. El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD.
El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.
(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)
Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).
Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.
A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.
Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
(Barcelona, 25 abril 1944 – )
Arquitecta (1972) i compositora. Com a membre del taller d’arquitectura dugué a terme el projecte d’ordenació urbanística Antigone, a Montpeller. Posteriorment obrí despatx propi i ha realitzat uns blocs d’apartaments a la platja de Sant Cebrià (Rosselló).
Com a compositora és autora d’obres de caràcter experimental en les quals incorpora instruments tradicionals i procediments electroacústics. Sobresurten Poema per a piano o Septet de set sous.
(Barcelona, 1944 – )
Fotògraf. Estudià belles arts i conreà el dibuix.
Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, la seva activitat se centra preferentment en el camp de la moda i la publicitat. Ha publicat treballs en revistes com ara “Elle”, “Vogue”, “Jardín des Modes”, etc.
També ha realitzat sèries de retrats que ha aplegat al llibre Catalans (1984).
(Barcelona, 30 abril 1944 – )
Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999).
La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d’assagista destaca Lecturas compulsivas (1998).
Del 1993 al 1995 va ser director de l’Instituto Cervantes a París.
(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)
Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.
Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.
Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.
(Barcelona, 1944 – 1983)
Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol.
Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà.
L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial.
L’any 1983 l’editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions “Biblioteca a tot vent”, “Òssa Menor”, “La Mirada” i “Quaderns de Teatre”.
(Barcelona, 1944 – )
Mutua patronal d’accidents de treball. Fundada per iniciativa de l’empresari Jesús Serra i Santamans.
Es la primera empresa de l’estat espanyol en aquesta activitat i tenia, el 1980, 58.692 empreses afiliades i 622.347 treballadors assegurats, amb una recaptació de 10.585 milions de pessetes.
Té centres assistencials en diverses poblacions de Catalunya i de l’àrea de Madrid.
Enllaç web: Asepeyo
Dades dels Països Catalans 