(Ceuta, 1 abril 1944 – )
Escriptora. Residí a Badalona (Barcelonès). Llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc.
El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l’Englantina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)
Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.
Premi Nacional d’Interpretació el 1984.
Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).
(Barcelona, 17 maig 1944 – )
Pintora. Es formà a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Des del 1961 obtingué diversos premis.
Ha exposat la seva obra, influïda sobretot per Cézanne i el fauvisme, a Barcelona i en nombroses localitats de Catalunya, i també a Madrid.
(Barcelona, 27 setembre 1943 – 1994)
(IEM) Centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva finalitat és l’estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars.
Fou dirigit per Higini Anglès (1944-69), el qual fou succeït per Miquel Querol.
Des del 1946 publica un “Anuario Musical”.
El 1994 passà a convertir-se en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.
(Montpeller, França, 1944 – segle XX)
Revista en català, continuació del diari del mateix nom.
Fou publicada algun temps a Montpeller per militants exiliats d’ERC entre els anys 1944 i 1948, i a Barcelona des del novembre de 1976, en què inicià una tercera època amb periodicitat trimestral, i bimestral el 1979, sempre com a portaveu d’ERC.
Hi figurà com a editor individual Heribert Barrera.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 setembre 1871 – Calella, Maresme, 10 abril 1944)
Compositor de sardanes. Fou deixeble d’Antoni Agramont.
En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.
(Barcelona, 1944 – )
Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l’enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996).
El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons.
Als darrers temps, els seus treballs s’han orientat envers la filosofia de la matemàtica.
(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)
Compositor i director d’orquestra.
Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.
Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.
(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)
Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.
Fou director artístic de la companyia Gramophon.
(Barcelona, 11 octubre 1944 – )
Empresari hoteler i dirigent esportiu. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), féu estudis d’hoteleria a Suïssa i d’alta direcció a IESE.
L’any 1969 es féu càrrec de la direcció de l’Hotel Oriente de Barcelona, i posteriorment, de la presidència del grup HUSA. Fou president del Consell d’Empresaris de Turisme i del Consorci de Turisme de Barcelona, secretari de l’Associació de Cadenes Hoteleres d’Espanya i cònsol honorari de les illes Seychelles.
Dins del Futbol Club Barcelona, fou vicepresident durant el mandat de Josep Lluís Núñez (1979-2000), al qual succeí després d’aconseguir el 55% dels vots emesos pels socis del club, convertint-se en el 35è president de l’entitat (2000-03).
Dades dels Països Catalans 