(Barcelona, 1900 – 1944)
Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.
(Barcelona, 14 gener 1944 – )
(RAFC) Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”.
Té la seu als locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu.
L’any 1992 canvià el nom pel d’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Enllaç web: Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
(Barcelona, 25 maig 1944 – 29 gener 2015)
Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona.
Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d’Efes i d’altres. Ha publicat estudis sobre l’origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc.
Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra. El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra.
Fundador i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista “Ítaca”.
(Barcelona, 1 gener 1866 – 19 desembre 1944)
Compositor. Deixeble de Felip Pedrell i d’Enric Morera, es dedicà a la dignificació de la música religiosa. Fundà i dirigí la publicació “España Sacro-Musical” (1930-36).
És autor d’obres religioses corals i d’una col·lecció de peces per a veus i orgue; realitzà també harmonitzacions de cançons tradicionals.
Publicà, entre altres obres, El cançoner popular religiós, amb texts de Jacint Verdaguer.
(Barcelona, 16 setembre 1897 – 19 novembre 1944)
Músic. Fill del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà de Josep Maria. Pianista, estudià amb Felip Pedrell i Josep Barberà.
Crític musical del “Diario de Barcelona” (1923-44), compositor d’obres per a piano i música de cambra, compongué també una òpera que amb el títol de Sor Beatriu (1924) es representà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
(Malgrat de Mar, Maresme, 28 agost 1944 – Ciutadella, Menorca, 24 octubre 1986)
Jugador de bàsquet. S’inicià en l’equip del Malgrat i, posteriorment, jugà amb el Joventut de Badalona fins al 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària.
Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits.
Els seus germans Narcís i Josep Maria Margall també s’han dedicat al bàsquet.
(Gènova, Itàlia, 1864 – Barcelona, 1944)
Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab.
Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l’Orfeó Català, l’hospital de Sant Pau i la plaça de toros Monumental, així com en diversos edificis modernistes de Domènech i Montaner.
(Barcelona, 14 febrer 1944 – )
(Maria dels Àngels Domingo i Laplana) Ceramista. Formada a l’Escola Massana, a l’Escola Industrial i a la Facultat de Belles Arts, treballà amb Llorenç Artigas i Angelina Alòs.
Començà a exposar a mitjan anys 1960, activitat que ha continuat individualment i col·lectiva. Ha estat guardonada amb diversos premis.
Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes inspirades que palesen una concepció orgànica molt allunyada dels models habituals en ceràmica.
Enllaç web: Madola
(Barcelona, 22 agost 1944 – 7 juny 2017)
Actor, germà d’Alfred. Amb una llarga i profitosa dedicació al teatre.
S’ha revelat com a dramaturg amb Mal viatge (1989), Passió final d’estiu amb tempesta (1992), Annus horribilis (1995) i Les Cinc-centes i una nits (2001).
Actuà en nombroses sèries televisives, gènere del que també fou guionista.
(Ceuta, 1 abril 1944 – )
Escriptora. Residí a Badalona (Barcelonès). Llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc.
El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l’Englantina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi.