Arxiu d'etiquetes: 1942

Boix i Álvarez, Manuel

2 Respostes

(l’Alcúdia, Ribera Alta, 1942 – )

Pintor. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1961-66). Clarament influït pel pop-art, el 1964 presentà Trilogia monoteista.

Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971 exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. Després ha presentat Trama i ordit (1978), Deu imatges de les Germanies (1978).

Com a il·lustrador ha col·laborat en nombroses revistes i més tard s’ha orientat cap al llibre infantil i juvenil: Sóc el foc (1980), El pardalet sabut i el rei descregut (1982), Tirant lo Blanc (1989), etc, gènere en el qual ha estat guardonat amb diversos premis.

Barcarès, camp del

3 Respostes

(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)

Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.

D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.

El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.

A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.

Balaguer i Perigüell, Emili

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 11 novembre 1942 – Alacant, 29 maig 2014)

Metge. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. Professor a les universitats de Saragossa, València i Alacant (des del 1980).

Ha publicat molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia, com: La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna (1974) i, en col·laboració amb López i Piñero i Rosa Ballester, el Diccionario histórico de la ciencia moderna en España.

Alduy i Triaire, Joan Pau

Deixa un comentari

(Lió, França, 7 maig 1942 – )

Enginyer de ponts i camins i polític. Fill del també polític Pau Alduy. Estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París. Del 1980 al 1993 tingué diversos càrrecs importants al govern francès.

Al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà, sota el lema “Perpinyà, la catalana“, i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori. El 1997 tirà endavant la catalanització de la toponímia del cadastre de Perpinyà. En les eleccions a l’Assemblea Nacional de maig-juny del 1997 no aconseguí passar a la segona volta amb la seva formació, Força Democràtica.

El 1995 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva defensa de la cultura i identitat catalanes.

Guixé, Joan

Deixa un comentari

(Castelló de Farfanya, Noguera, 9 octubre 1886 – Santiago de Xile, Xile, 22 novembre 1942)

Escriptor i periodista. Col·laborà a diverses publicacions.

Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l’actualitat política.

Collado i Nogué, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1895 – 1942)

Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.

El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.

Martina Castells i Ballespí

Castells i Ballespí -metges-

6 Respostes

Eren fills de Martí Castells i Melcior.

Frederic Castells i Ballespí  (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897)  Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

Martina Castells i Ballespí  (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884)  Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

Camil Castells i Ballespí  (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912)  Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).

Rossend Castells i Ballespí  (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942)  Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

Bosch-Labrús i Blat, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)

Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.

Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).

El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.

Batlle i Josa, Bonaventura

Deixa un comentari

(l’Arboç, Baix Penedès, 1866 – Catalunya, 1942)

Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics.

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).