(Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 9 maig 1942 – )
Historiador i erudit de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.
Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 i doctor en filologia catalana.
Redactor de la revista “Els Marges”, ha publicat diferents treballs d’història de la llengua i de la literatura catalanes, dels quals sobresurt Manuel Milà i Fontanals i la seva època (1984).
(Barcelona, 19 novembre 1880 – 1942)
Advocat i escriptor. Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a “L’Art Public” sobre el modernisme català (1909).
A la “Revista Jurídica de Catalunya” estudià el dret català, especialment el fideïcomís.
Intervingué en la fundació del diari “El Matí”, pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius, publicà Les doctrines de Georges Sorel (1917).
Fou el pare d’Enric Jardí i Casany.
(Lleida, 25 març 1942 – )
(IEI) Institució creada per la diputació provincial i adscrita al CSIC. Promou la cultura i la investigació sobre temes lleidatans. Gestiona un museu d’arqueologia i un arxiu bibliogràfic de caire local.
El 1967 fou creada la càtedra de cultura catalana Samuel Gili i Gaya. Des del 1943 edita la revista “Ilerda”.
Enllaç web: Institut d’Estudis Ilerdencs
(Barcelona, 11 octubre 1942 – València, 2012)
Arqueòleg i prehistoriador. Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll.
Ha estat director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria (1971-72) i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló des de la seva fundació (1975).
Fundador (1974) i director de la revista “Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló” i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques.
Ha excavat nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat calcolític de Terrera Ventura (Tabernas, Almeria), l’assentament de l’edat del bronze d’Orpesa la Vella (Plana Alta) i el poblat ibèric del puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat).
Entre les seves publicacions cal destacar Castellón en la Prehistoria (1981, 1984, en col·laboració amb Carme Olària), Arquitectura del mundo ibérico (1984), El poblado neoneolítico de Terrera Ventura (1991) i El Puig de la Nau, Benicarló, Castellón. Un poblado fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular (1995).
(Barcelona, 1942 – )
Orfebre. Format a les escoles Massana i de Belles Arts de Sant Jordi.
Fou considerat un dels capdavanters del concepte de joia-disseny.
Sovint incorporà el metracrilat a les seves creacions, que es caracteritzen per llurs formes geometritzants.
(Manresa, Bages, 20 gener 1942 – )
Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 1960.
Dedicat a tasques editorials, fou director de les edicions La Magrana i secretari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d’editor, on explica la tasca editorial.
Dedicat a l’estudi de Carles Riba, va publicar Carles Riba: cartes d’Alemanya i Grècia (1987), Carles & Clementina (1993), Súnion. Antologia comentada de Carles Riba (1995, juntament amb J. Malé) i el seu epistolari Cartes de Carles Riba I: 1910-1938 (1990, premi Crítica Serra d’Or), Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) i Cartes de Carles Riba III (1993).
(Barcelona, 21 setembre 1876 – Arcueil, París, França, 27 març 1942)
Escultor. Fill de Concordi González i Puig, i germà de Pilar, Dolors i Joan. Format en el treball dels metalls en el taller d’orfebreria familiar.
S’instal·là a París a partir del 1900, on esculpí una sèrie de màscares en les quals explotava al màxim les possibilitats plàstiques del ferro, com en la Petita màscara de Don Quixot (1930) o La Montserrat (1932).
La seva obra, transposició molt lliure d’una gran fantasia i, sovint, plena d’humor, de la figura humana, de la qual la Dona pentinant-se (1931-33) o l’Home gòtic (1937) són solament dos exemples, està escampada pels museus i les col·leccions més importants del món.
(Barcelona, 12 abril 1942 – )
Regatista. Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú.
Ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l’Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia.
Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món.
(Barcelona, 5 abril 1942 – )
Tennista. Llicenciat en dret el 1969.
Entre els seus títols cal citar la copa Galea (1958), l’Orange Bowl (campionat del món júnior, 1959), el torneig comte de Godó (1965) i la primera medalla d’Or als Jocs Internacionals de Tòquio i de Nova Jersei.
Formà part de l’equip espanyol de la copa Davis des del 1965 fins al 1972.
Fou un dels millors jugadors del món en la modalitat de dobles, fent parella amb M. Orantes.
(Barcelona, març 1942 – 2 febrer 2023)
Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1959-64), on ocupà diverses places de professor.
L’any 1970 es traslladà a París, on realitzà els primers treballs de recerca sota la direcció d’A. Lichnerowicz.
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, ha treballat en recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i les teories de les foliacions holomorfes.
Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques. El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Dades dels Països Catalans 