(Catalunya, 1920 – 1942)
(FCC) Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.
El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.
Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.
Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.
(Peramola, Alt Urgell, 2 gener 1942 – )
Poeta i narrador. El 1964 es traslladà a Barcelona, on treballà de manobre, de peó i, després, de corrector d’estil.
Ha col·laborat en diaris i revistes, sempre en català, defensant les classes populars i la personalitat cultural i política de Catalunya.
Autor de gran riquesa lingüística i sentit crític de la societat, ha publicat poesia i també narració. En l’assaig destaca amb Del passat en el present (1996).
(Barcelona, 22 setembre 1942 – )
Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l’Escola de Bibliologia.
Ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l’ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981).
És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980).
Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs.
(a l’exili, 1942)
Conjunt de dotze poemes de Carles Riba. Foren escrits a l’exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942.
En l’aspecte formal adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l’elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics.
El contingut combina l’humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país, i alhora és un exponent de l’exploració religiosa de la pròpia personalitat.
(Barcelona, 1942 – )
Editorial. Fundada pel grup de la revista “Destino” per a obres en castellà: novel·la, història, guies hispàniques, divulgació arqueològica, biografia, etc. Des del 1944 publica el premi Nadal de novel·la.
El 1946 inicià publicacions en català amb la col·lecció “El Dofí” (assaig, novel·la, memòries, història), on inclou des del 1969 el premi Josep Pla. D’aquest autor publicà l’obra catalana completa.
Cal assenyalar les monografies il·lustrades, monumentals, sobre temes catalans.
El 1996 fou absorbida per l’Editorial Planeta, però conservà el seu nom.
Enllaç: Edicions Destino
(la Garriga, Vallès Oriental, 1942 – )
Arquitecte (1970). Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Fins l’any 1984 treballà associat amb J.M. Botey i A. Bosch, i després amb aquest darrer.
Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD).
Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
És autor de diverses publicacions.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)
Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.
Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.
Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).
(Barcelona, 11 desembre 1942 – )
Polític i economista. Membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat per Barcelona l’1 de març de 1979.
Tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona (abril 1979) i diputat al Parlament des de 1980, ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (1980-83).
Fou conseller d’Economia i Finances (1983-87) i d’Obres Públiques (1993-94), càrrec del qual dimití.
(Barcelona, 1942 – )
(CADE) Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasen.
Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les.
Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l’alpinisme femení.
Dades dels Països Catalans 