(Barcelona, 4 gener 1876 – l’Havana, Cuba, 29 març 1939)
Pedagog. Emigrà a Cuba, on fou inspector especial d’Instrucció Pública i secretari de l’Associació de Dependents de Comerç de l’Havana.
És autor d’alguns llibres de caràcter formatiu, publicats a Cuba: Eduquemos, La jura de la bandera i Tres conferencias pedagógicas.
El 1918, amb pròleg de Francesc Cambó, publicà l’assaig Los catalanes en América, Cuba.
(Barcelona, 21 juny 1939 – )
“Salomé” Cantant. Es donà a conèixer al Festival de la Cançó Mediterrània el 1963 amb la cançó guanyadora Se’n va anar, de Josep Andreu i Lleó Borrell.
El 1968 obtingué el premi al Festival de Sopot i el 1969 el Gran Premi de la Canço d’Eurovisió amb Vivo cantando, que fou compartit amb les representants d’Holanda, la Gran Bretanya i França.
Ha editat nombrosos discs.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 novembre 1865 – Perpinyà, 5 febrer 1939)
“Soledat Gustavo” Anarquista. S’uní (1891) a Joan Montseny “Federico Urales” i fou mare de Frederica Montseny.
Col·laborà a “La Tramontana”, “El Productor”, “Tierra y Libertad” i “La Revista Blanca” (1925-36), que dirigí.
Se significà per la seva lluita en favor de l’emancipació de les dones.
Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).
(Mataró, Maresme, 30 maig 1939 – )
Polític. Membre del PSC, fou alcalde de Mataró (1979-82) i més tard ministre d’Indústria i Energia en la govern socialista de Felipe González (juliol 1985-juliol 1986).
(Lleida, 1936 – 1939)
Grup artístic d’avantguarda. Fou presentat per l’ADLAN al públic de Barcelona.
Els seus components foren: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, Antoni G. Lamolla, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i Remei Varo.
Volien unir l’estètica surrealista amb una mena d’espiritualisme.
(Catalunya, 1933 – 1939)
Nom adoptat per la Lliga Regionalista arran de les noves incorporacions que en van fer l’alternativa a l’Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual s’oposà en les eleccions del novembre de 1933.
Intervingué en els governs de la Generalitat del 1935 i del 1936, fins que la guerra civil espanyola en provocà la desaparició.
(Mataró, Maresme, 23 juliol 1936 – gener 1939)
Diari en català. Fou continuació del “Diari de Mataró” i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l’antic diari.
Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc.
(Lleida, 1939 – 2011)
Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l’Agrupació Esportiva Lleida (1935).
Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs.
L’any 2011 entrà en crisis i fou subhastat, passant a denominar-se Club Lleida Esportiu.
(Lleida, 8 abril 1923 – 1939)
Entitat esportiva. Fundada per la Penya Esportiva Salvat.
El 1930 passà a dependre del nou Centre d’Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935. En lloc seu foren creats l’AE Lleida i el Lleida SC.
Després de la guerra civil de 1936-39, hom formà, amb elements d’aquests equips, el club Lérida Balompié, que aviat esdevingué la Unió Esportiva de Lleida.
(les Corts de Sarrià, Barcelona, 1893 – Barcelona, 23 abril 1939)
Polític. Fill d’un immigrant de Graus. Membre, des de molt jove, d’Unió Catalanista, fou director de “Pàtria Nova” i de “L’Intransigent”, i col·laborador de “Subversió Nacionalista” (1918).
Fundà, amb altres militants nacionalistes, La Falç, fou membre del CADCI i féu una intensa tasca propagandística a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Funcionari de l’ajuntament de Barcelona durant la guerra civil, fou detingut el 1939, condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i executat.
Fou el pare de Roser Latorre i Gaia.
Dades dels Països Catalans 