Arxiu d'etiquetes: 1939

Barnadas i Mestres, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 abril 1867 – Alella, Maresme, 5 octubre 1939)

Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d’un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalano-Balear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913).

Barcelona, escola filosòfica de

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1939)

Conjunt de pensadors, que van desenvolupar llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del segle XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política, sense les característiques pròpies d’una escola filosòfica.

Des dels seus primers representants, seguidors de l’escola escocesa, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta, encara que hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud, com: l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continuïtat històrica.

En els anys d’entreguerres i sobretot a partir del 1928, adquirí consistència i rigor, encara que les circumstàncies polítiques n’impediren el desenvolupament. Però resten com a testimoniatge els pensadors procedents d’aquella comunitat que han exercit la docència a les universitats americanes.

Barcelona, Escola d’Arqueologia de

Deixa un comentari

(Barcelona, després 1915 – 1939)

Grup de prehistoriadors i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera.

L’accés d’aquest als càrrecs de director del Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l’origen de l’escola.

Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Lluís Pericot, Josep Colominas i Josep de C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell i Antoni Arribas.

Barceló i Perelló, Miquel

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 27 gener 1939 – Portocolom, Mallorca, 23 novembre 2013)

Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l’Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada.

De tornada s’establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa.

Ha publicat, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).

Baños i Martínez, Ricard de

3 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1882 – 8 abril 1939)

Realitzador i productor cinematogràfic. Format conjuntament amb el seu germà Ramon. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l’estat espanyol, el qual s’inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual.

Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l’obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc.

El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario.

Avinyó i Andreu, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1871 – Vilassar de Mar, Maresme, 1939)

Historiador del lul·lisme. Fou deixeble de Salvador Bover.

Autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lul·lisme (1925).

Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana

21 Respostes

(Barcelona, 1889 – 1939)

Entitat privada. Fundada per a impulsar l’ensenyament en català. Tingué una gran acceptació.

Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d’escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres i, sobretot, la millora del material docent, amb la publicació de nombrosos llibres de text.

Ars Sacra

3 Respostes

(Barcelona, 1939 – 1974)

Institució que sota el guiatge de Manuel Trens reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic. La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques.

L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada. El 1970 es convertí en Galeria AS, la qual al seu torn deixà d’existir el 1974.

A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda. Ha assistit habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians.

Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres, especialment a “Art Sacré”, dirigit pels dominicans de París.

Tant Ars Sacra com Galeria AS mantingueren una selecta activitat cultural, des d’exposicions d’art a conferències i concerts.

Arlandis i Esparza, Hilari

3 Respostes

(Barcelona, 5 gener 1888 – Figueres, Alt Empordà, 3 febrer 1939)

Sindicalista i polític. Obrer marbrista funerari. Delegat de la Federació Local de Cultura en el Congrés Nacional de la CNT (1919), es manifestà a favor de l’adhesió a la Internacional.

Hagué d’exiliar-se a França per les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retornà a la península en plena dictadura de Primo de Rivera i fou empresonat a Barcelona.

En separar-se la CNT de la Internacional (1922), ingressà al Partit Comunista Espanyol; milità posteriorment en la Federació Comunista Catalano-Balear, en el Bloc Obrer i Camperol i, durant la guerra civil, en el PSUC.

Va morir durant un bombardeig franquista quan marxava cap a l’exili.

Aranguren Roldán, José

1 Resposta

(Ferrol, Galícia, 1875 – Barcelona, 22 abril 1939)

General. Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat.

La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat.

Més tard fou comandant militar de València.

Fou afusellat pels franquistes al final de la Guerra Civil.