Arxiu d'etiquetes: 1938

Casanovas i Guardiola, Francesc de Paula

(Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)

Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910.

Conreà el paisatge i els temes florals.

Baiges i Cristòfol, Agustí

(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)

Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.

Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx

(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)

Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.

Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.

Miró i Folguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)

Escriptor. Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d’“El Progreso” (1914), “El Diluvio” (1916) i “Las Noticias” (1917). També figurà a les redaccions d’“El Poble Català”, “La Vanguardia” i “La Publicidad”.

Col·laborà a l'”Eco del Centro de Lectura” de Reus, “La Ilustración Ibérica” i “El Mundo Ilustrado”.

Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

Mirador -setmanari-

(Barcelona, 13 gener 1929 – 10 juny 1938)

Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado.

De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, i col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, Cèsar August Jordana, Joan Teixidor, Rafael Tasis, Martí de Riquer i Sebastià Gasch.

A l’inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l’òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver.

Meridià

(Barcelona, 14 gener 1938 – 14 gener 1939)

Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de “Mirador”.

Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperes, que en els últims números actuà de responsable.

Hi col·laboraren la majoria d’escriptors i caricaturistes catalans d’aleshores.

Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions.

Medicina Catalana, La

(Barcelona, octubre 1933 – setembre 1938)

Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera.

El primer número constituí un homenatge a Pompeu Fabra. Defensava el català com a llengua científica.

Amb el subtítol “Portaveu de l’Occitània Mèdica”, publicava treballs d’una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l’amistat catalano-occitana.

L’últim número aparegut fou el 60.

Mateu i Ibars, Josefina

(Lleida, 9 maig 1933 – Barcelona, 25 novembre 2015)

Paleògrafa. Filla i deixebla de Felip Mateu i Llopis, al qual succeí a la càtedra de paleografia a la Universitat de Barcelona.

Tingué com a adjunta a la seva germana Maria Dolors Mateu i Ibars (València, 1938 – ), també paleògrafa.

Massó i Casañas, Antoni

(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)

Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies. També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.

Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.

Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.

Va morir de congestió pulmonar.

Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.

Masriera i Vila, Víctor

(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)

Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.

Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.

El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze. Anà a l’Argentina.

Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.