Arxiu d'etiquetes: 1938

Llorens i Gardy, Joan

(Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18 juny 1938 – )

Escultor i ceramista. Conegut també amb el nom de Gardy Artigas. Fill de Josep Llorens i Artigas.

Format a París, on conegué Chagall, Braque i Giacometti, i al Japó, on estudià ceràmica antiga.

El 1959 s’instal·là a París i començà a col·laborar amb Joan Miró a les obres per a l’Exposició d’Osaka (1970).

Té, entre les seves escultures a l’aire lliure, una a l’autopista Barcelona–Girona, que palesa el seu gust per les formes orgàniques i pel bronze i els plàstics com a materials escultòrics.

Llonch i Cañomeras, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)

Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.

Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.

En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

Llobet i Solés, Miquel

(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)

Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.

Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.

Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.

Llaverias i Labró, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 novembre 1865 – Lloret de Mar, Selva, 18 novembre 1938)

Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Inicialment pintà a l’oli, però des del 1896 adoptà l’aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional.

Com a dibuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins “Cu-cut!” i “En Patufet”, on publicà gran part de la seva obra.

Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.

Liceu Escolar de Lleida

(Lleida, 1906 – 1938)

Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido.

El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius.

El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.

Lasarte i de Janer, Erasme

(Barcelona, 1865 – 28 gener 1938)

Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910.

Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Laporta i Mercader, Jacint

(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)

Metge i escriptor. Germà de Francesc.

Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.

Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.

Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).

Laia Films

Deixa un comentari

(Barcelona, 1934 – 1938)

Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.

Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.

Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.

Joventuts Llibertàries de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1934 – abril 1938)

(JLC)  Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.

Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.

Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

Gols i Veciana, Josep

2 Respostes

(els Pallaresos, Tarragonès, 13 juliol 1870 – la Canonja, Tarragonès, 10 juny 1938)

Director i compositor. Fundà i dirigí l’Orfeó Tarragoní i l’Orfeó Canongí.

Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.

Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.