Arxiu d'etiquetes: 1937

Gralla, La

1 Resposta

(Granollers, Vallès Oriental, 1 maig 1921 – 10 gener 1937)

Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777.

Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d’escriptors locals.

L’any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià “El periodisme a Granollers”.

D’orientació catalanista, la seva informació era d’abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.

Glevinyol de Ter *

Deixa un comentari

(Osona)

Nom atorgat el 1937 per al municipi de les Masies de Voltregà.

Gimeno i Tolaguera, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1937 – 9 octubre 2019)

Tennista. Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor.

En el camp amateur obtingué diversos èxits, com la Copa Galea (1956 i 1957) i el campionat d’Espanya, sense oblidar les participacions en la Copa Davis (1958-60).

En el camp professional (1960-71) guanyà el campionat del món el 1966. Quan els torneigs esdevingueren open (1968), arribà a semifinals a Wimbledon (1970) i li fou adjudicat el Roland-Garros (1972).

Es va retirar el 1974 i posteriorment fou seleccionador de l’equip espanyol de Copa Davis.

Giménez i Atenelle, Albert

4 Respostes

(Barcelona, 1937 – )

Pianista. Deixeble de Frank Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven.

Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals.

Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l’Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret i Serra).

Gelpí i Jofre, Joan

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)

Metge. Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín.

S’especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883.

És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión (1885) i Higiene en la vista… (1892).

Fou el pare de Joan Gelpí i Blanco.

Frontanyà de Roca *

Deixa un comentari

(Berguedà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.

Frente Rojo

1 Resposta

(València, febrer 1937 – Barcelona, gener 1939)

Diari. Òrgan del Partido Comunista de España.

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (novembre 1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije.

Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit.

Foyé i Ràfols, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1903 – 23 febrer 1937)

Aviador. Fou professor de l’Escola del Treball i periodista.

Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934).

Aquest darrer any féu un nou rècord d’Espanya de permanència a l’aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat.

Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó) el 19 d’octubre de 1936).

Va escriure Resum d’aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya.

Fonts de Sacalm *

Deixa un comentari

(Selva)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm.

Fluvià d’Empordà *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià.