Arxiu d'etiquetes: 1936

Camino i Vega de la Iglesia, Jaume

4 Respostes

(Barcelona, 11 octubre 1936 – 5 desembre 2015)

Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d’un plàstica sumptuosa i preciocista.

Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula.

Participà en la fundació de l’Institut del Cinema Català.

Bueno y Bengoechea, Manuel

Deixa un comentari

(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)

Escriptor i periodista en llengua castellana.

Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Borbó i d’Àustria-Este, Alfons Carles de

5 Respostes

(Londres, Anglaterra, 1849 – Viena, Àustria, 1936)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’Alfons Carles I, germà de Carles.

El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) durant la Tercera Guerra Carlina.

Es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva successió.

Batalla, La

10 Respostes

(Barcelona, agost 1936 – maig 1937)

Diari, òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Balasch i Mateu, Mateu

Deixa un comentari

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i fou pensionat per l’Ajuntament barceloní a París i a Roma.

Féu llargues estades de treball a Itàlia i Suïssa, i realitzà algunes obres a Buenos Aires, l’Havana i Nova York.

Conreà principalment la pintura de paisatge.

Associació de Periodistes de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1913 – 1936)

Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d’Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d’Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932.

Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.

Associació d’Arquitectes de Catalunya

10 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1936)

Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).

Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).

Santacana i Romeu, Francesc

1 Resposta

(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)

Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.

Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.

Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.

Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

Gelpí i Vintró, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)

Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.

Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.

Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.

Gelabert i Rincón, Josep

Deixa un comentari

(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)

Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.

Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).

Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.

Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.