(Maó, Menorca, 25 setembre 1872 – El Escorial, Madrid, 15 agost 1936)
Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona.
Cap d’una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931.
Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà.
(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.
La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.
(Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13 juliol 1936)
Polític. Inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22).
El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt precipità l’alçament militar i la guerra civil (17 juliol).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)
Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.
Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.
Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.
(Palma de Mallorca, abril 1934 – juliol 1936)
Revista mensual il·lustrada en castellà. Publicada sota la direcció de Llorenç Villalonga.
Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama, i el seu germà Miquel, la novel·la Miss Giacomini.
És distingí per l’acurada presentació, en to esnob i la pruïja cosmopolita.
(Palma de Mallorca, desembre 1901 – gener 1936)
(BDLC) Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a “Diccionari de la llengua catalana”).
Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica.
Pel gener de 1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l’hagué d’interrompre en esclatar la guerra civil.
(València, 8 desembre 1936 – )
Poeta. Els seus primers poemes aparegueren a Poetes universitaris valencians (1962), antologia de Manuel Sanchis i Guarner. Posteriorment publicà els reculls poètics Llibre del temps (1972), Nissaga (1977) i Les quatre estacions i un testament (1983).
També ha publicat el llibre de prosa Quaderns d’Emili Coniller (1973) i els llibres de teologia El missatger ferit (1993) i La mar de Dios: de intimidades, de añoranzas y de presencias (1994).
(Perpinyà, 9 gener 1887 – Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 6 desembre 1936)
Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano.
Deixà inèdita una gran part de la seva obra.
(Alacant, 12 juliol 1887 – Las Navas del Marqués, Castella, 18 novembre 1936)
Escriptor. Germà de Germà Bernàcer.
És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).
(València, 23 setembre 1936 – 2 maig 2014)
“el Turia” Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d’haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.
Dades dels Països Catalans 