(Lleida, 1934 – 1936)
Nom amb que eren conegudes les reunions entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l’educació.
Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals; hom hi plantejava temes vius sobre els infants.
Després de l’acte públic, eren tractats els problemes professionals.
(La Laguna, Tenerife, Canàries, 21 febrer 1890 – Ginebra, Suïssa, 25 octubre 1936)
Llatinista i professor. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, un dels promotors de la Universitat Autònoma i figura destacada de l’equip de la Fundació Bernat Metge.
Traduí Lucreci (1923-28) i els Sermons (1928) d’Aureli Agustí. Estudià, a mes, diversos autors llatins i fou un cap d’escola de llatinistes catalans.
S’exilià el 1936.
(Valls, Alt Camp, 1 octubre 1908 – Tiana, Maresme, 25 juliol 1936)
Religiós carmelità descalç. Es dedicà a l’ensenyament al col·legi internacional de Roma.
De vacances a Catalunya, coincidí amb l’esclat de la guerra civil, que li costà la vida.
Publicà algunes obres llatines i unes Biografies carmelitanes que, traduïdes del català al llatí, foren publicades a Roma el 1939.
(Barcelona, 1854 – 4 desembre 1936)
Organista i compositor. Exercí el professorat en diversos centres d’ensenyament. Fou organista al convent dels jesuïtes.
Destacà entre els introductors de la música de Wagner a Catalunya i desplegà gran activitat com a propagandista. S’inscriví al Patronat de Bayreuth.
(Barcelona, 1924 – 1936)
Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera.
Va organitzar diverses obres d’interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l’Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans.
(Barcelona, 1926 – 1936)
Entitat. Fundada per Pau Casals a l’Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers.
Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d’artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals i de l’Orquestra Pau Casals. Edità un butlletí “Fruicions” (1927-32).
Hagué de suspendre les seves activitats arran de la guerra civil.
(Barcelona, 1910 – 1936)
Associació d’artistes noucentistes. Animada per Francesc Pujols, que en va ser el primer secretari, agrupà un nombre variat de pintors i dibuixants.
El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista: exaltació de l’esperit mediterrani i valoració de la mesura, de l’esforç i de la continuïtat.
Va organitzar exposicions col·lectives i conferències, i va publicar una col·lecció de monografies titulada també “Les Arts i els Artistes”.
(Lleida, 1936 – )
Arquitecte. Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com l’Auditori Enric Granados a Lleida (1983-84), l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca (1985-87) o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona (1984-88).
Ha construït també diverses obres a Sant Cugat del Vallès. Ha dut a terme programes residencials a Vallvidrera, i a Barcelona. Destaca també la nau industrial realitzada a Viella.
(Barcelona, 1933 – 1936)
Publicació periòdica. Editada per la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, sota la direcció de Joan Merli.
La primera època (1933-35), comptà amb importants col·laboracions.
La segona època de la revista (1936) fou interrompuda per la guerra civil.
(Balaguer, Noguera, 19 maig 1905 – Barcelona, 24 setembre 1936)
Religiós carmelità descalç. Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria. Estudià a Barcelona i a Palestina (Mont-Carmel), d’on fou professor de literatura clàssica i llatina.
Retornat el 1929, prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell (Baix Empordà) fins que fou nomenat sots-prior del convent de Badalona (1933).
Col·laborà en la revista “Amunt” amb diversos articles i poemes. Publicà l’opuscle La mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina (1935).
Morí afusellat a principis de la guerra civil. Li ha estat obert un procés de beatificació.
Dades dels Països Catalans 