(Barcelona, 1925 – 1936)
Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.
En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.
(Garriguella, Alt Empordà, 9 abril 1936 – Girona, 30 maig 2016)
Escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Dirigí una col·lecció literària.
Ha publicat el llibre de proses Turistes, sirenes i gent del país (1966).
(Catalunya, 11 agost 1936 – 1939)
Organisme creat per decret de la Generalitat. Tenia la doble funció de dirigir i ordenar l’economia catalana en col·laboració amb el Departament d’Economia i de formalitzar un programa comú de tots els grups i de totes les organitzacions polítiques i sindicals de què els seus membres eren representants.
Va tenir un paper molt important en la redacció i l’aplicació del decret de col·lectivitzacions, i en nasqueren els Consells Generals d’Indústria i les Federacions Econòmiques.
La CNT i el POUM eren partidaris d’una socialització més profunda: generalitzar la col·lectivització de l’economia i el control sindical d’aquesta. En canvi el PSUC i els altres partits eren partidaris de limitar i controlar estatalment les col·lectivitzacions per tal de defensar els interessos de la petita burgesia.
Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, fou exclosa la representació del POUM i s’imposà aquesta segona tendència, fet que comportà la congelació de la política de col·lectivitzacions.
(Catalunya, 27 juliol 1936 – 1939)
(CENU) Organisme creat per la Generalitat por després d’iniciada la guerra civil, per tal d’implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis.
Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d’entitats pedagògiques i polítiques.
La principal aportació fou el Pla General d’Ensenyament que es proposà com a meta urgent l’escolarització de tots els infants de Catalunya.
No obstant això, les difícils condicions creades per l’avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l’abast del projecte.
(Barcelona, 17 maig 1936)
Assemblea convocada per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d’Amadeu Hurtado.
Els objectius foren fixar l’abast de l’autonomia aconseguida amb l’Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera.
Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil.
(Catalunya, 21 juliol 1936 – 27 setembre 1936)
Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d’exercir el poder real al Principat després del fracàs de l’aixecament militar del 19 de juliol. Jaume Miravitlles fou el secretari del Comitè.
Fou compost per tres representants d’ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat.
Les tasques principals foren les de guerra, d’organització de les milícies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda.
Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d’Espanya i l’oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d’incorporar-se al govern (27 setembre 1936) i així es dissolgué el Comitè.
(Catalunya, 1936 – 17 octubre 1936)
Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front.
La creació del Departament de Proveïments, el 6 d’octubre de 1936, n’implicà la dissolució.
(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )
Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.
Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.
Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.
Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.
(Catalunya, 7 agost 1936 – 11 agost 1938)
Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya.
Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d’economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s’anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les.
Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d’11 d’agost de 1938.
(Catalunya, octubre 1936 – 1939)
Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya.
Creat per a l’estudi de la reorganització dels serveis d’ordre públic i per a l’acoblament dins aquests dels d’investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Format pel secretari general d’ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l’inspector general dels serveis.
Dades dels Països Catalans 