(València, 1918 – 1933)
Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).
Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.
(Perpinyà, 5 maig 1933 – )
(USAP) Club de rugby. Sorgit de la fusió entre la Unió Esportiva Perpinyanesa, fundat el 1902 i campions de l’estat francès en 1914, 1921 i 1925, i l’Arlequins Club.
Ha estat campió de l’estat francès i guanyador de la Challenge Du-Manoir durant diversos anys, a més de bastants sots-campionats en ambdues competicions.
(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)
Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.
Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.
(Perpinyà, 1862 – 1933)
Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.
Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.
(València, 1874 – 30 gener 1933)
Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del segle XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902.
Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc.
En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València.
(Prada, Conflent, 24 agost 1854 – 5 març 1933)
Escriptor i polític. Fou veguer d’Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d’Honor.
És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans.
(València, 23 abril 1875 – 28 gener 1933)
Arquitecte. Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904.
Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica.
Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.
Dades dels Països Catalans 