(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)
Contrabaix i constructor de pianos.
Era germà de Pau i de:
Ramon Gorgé i Soler (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925) Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 22 agost 1879 – Madrid, 23 juliol 1933)
Compositor i cantant. El 1912 guanyà la plaça de tenor de la Reial Capella.
Es distingí en la interpretació de diverses òperes. Compongué algunes obres d’aquest gènere.
(Palma de Mallorca, 12 novembre 1933 – 8 agost 2011)
Poeta. Estudià ciències polítiques a la universitat de Madrid.
Ha publicat els reculls de poemes L’últim (1955), Contribució de Bàrbar (1956), Calaloscans (1966), Camp rodó (1973) i Calaportal de Cavorques (1983).
El 1990 fou elegit president de l’Obra Cultural Balear.
(València, 1933 – 1936)
Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d’Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra.
Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (desembre 1935).
(València, 1930 – 1933)
(DRV) Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d’inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del “Diario de Valencia” i presidit per Lluís Lúcia. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.
El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia.
El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana.
(País Valencià, 1932 – 1933)
Acord pres entre diversos partits polítics -entre els quals, a més d’altres grups menors, l’Agrupació Valencianista Republicana (posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra), el PSOE i el Partit Radical Socialista- a favor de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme (Partit d’Unió Republicana Autonomista) i de la Dreta Regional Valenciana.
Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933.
(Sóller, Mallorca, 10 abril 1879 – 16 desembre 1933)
Eclesiàstic. Fou bisbe titular d’Andrapa.
Posteriorment ocupà l’auxiliaria de la seu de Toledo (1921).
L’any següent fou consagrat bisbe d’Osca.
(l’Alguer, Sardenya, 11 abril 1933 – 30 març 2004)
Boxador. Campió europeu del pes mosca i campió mundial el 1965, i campió europeu del pes gall el 1968.
Es va retirar amb 99 victòries (32 per KO), 9 derrotes i 1 empat.
(València, 1876 – 1933)
Polític. Fill de Facund Burriel i Guillem.
Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat.
Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).
(València, 1933 – )
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental. Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials.
L’any 1980 va anar a viure als EUA, on ha treballat en agències de publicitat, i per a revistes i diaris.
Dades dels Països Catalans 