(Barcelona, 25 desembre 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 19 desembre 2017)
Coreògraf. Fou fundador de l’Esbart Verdaguer i de l’Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l’Obra del Ballet Popular.
Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)
Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà.
Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament.
El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.
(Sort, Pallars Sobirà, 18 gener 1859 – Barcelona, 1920)
Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l’hospital militar de Barcelona (1915).
Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.
Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).
(Barcelona, 1920 – 1923)
Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers.
Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans.
La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.
(Palma de Mallorca, 11 desembre 1920 – Montserrat, Bages, 6 juliol 2009)
Historiador. Ingressà al monestir de Montserrat, on rebé el nom de Garsias, el 1942.
Doctor en història eclesiàstica per Lovaina (1955), s’ha dedicat especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic.
Fundador de les revistes “Studia Monastica” i “Yermo”, i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics celebrades a diversos indrets de la península a partir del 1958.
Després estigué al davant del monestir de Binicanella.
(Barcelona, 9 novembre 1848 – 1920)
Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Bandera Catalana”.
Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica.
Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 10 setembre 1846 – Barcelona, 17 desembre 1920)
Pintor. Es formà primer a Barcelona amb Claudi Lorenzale, i després a París amb Carrière.
Es dedicà al retrat i a la pintura de tapissos.
(Lleó, Castella, 6 juliol 1920 – Barcelona, 1 març 1995)
(César Rodríguez Álvarez) Futbolista. Havent jugat només a un club escolar, ingressà el 1940 al F.C. Barcelona, que el cedí primer al Sabadell i al Granada. Guanyà amb el Barça cinc lligues i una copa entre el 1944 i el 1952.
Gran rematador, especialment de cap, fou considerat el davanter centre més tècnic del futbol espanyol de l’època. Fou l’ídol del Barça, club al qual s’integrà plenament.
Fou dotze vegades internacional entre el 1945 i el 1952.
Jugà després a la Cultural Leonesa, al Perpinyà i a l’Elx, on s’inicià com a entrenador, i passà després al Saragossa, al Barça i a l’Hèrcules d’Alacant.
(Sarrià, Barcelona, 11 octubre 1920 – )
Entitat esportiva i cultural. Conreà el muntanyisme, l’esquí i l’escalada, i promogué, paral·lelament, activitats culturals, especialment exposicions de pintures i vetllades musicals i poètiques, i la història local.
Publicà (1921-36 i des del 1942) un butlletí anomenat “Els Blaus“.
El 1946 hi tingué lloc una exposició d’art, una de les primeres manifestacions anti-acadèmiques de postguerra i antecedent del grup Dau al Set.
Enllaç web: Centre Excursionista els Blaus
(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1860 – 5 març 1920)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d’estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista.
Es distingí més encara com a creador d’ex-libris, com ho demostra un àlbum d’obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d’Amics del Llibre i d’Ex-libris.
Fou professor, a Reus, de l’escola municipal d’Arts i Oficis i de l’Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.
Dades dels Països Catalans 