(Barcelona, 1914– 1918)
Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.
Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 4 agost 1918 – 4 gener 1992)
Veterinària. Diplomada en sanitat i en parasitologia, el 1946 guanyà la plaça de veterinari municipal de l’ajuntament de Barcelona.
El 1976 passà a exercir com a cap del Servei de Zoonosis Transmissibles.
Ha estat la primera dona veterinària de Catalunya.
(Barcelona, 1918 – Madrid, 1999)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1939-41).
Féu la primera exposició individual el 1942, i els anys seixanta amplià estudis a Roma.
La seva pintura, de tons i formes suaus, se centra sobretot en les figures femenines o, d’una manera eventual, en paisatges i natures mortes.
(Barcelona, 1918)
Inventari d’obres escrites per metges dels Països Catalans. Conté 2.625 cèdules, reunides en l’exposició bibliogràfica annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1917).
Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l’estudi de la medicina catalana dels segles XIII al XIX.
El volum porta una extensa introducció d’Eudald Canivell.
(Barcelona, 16 juny 1918 – 6 febrer 1995)
Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947).
Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).
(Barcelona, 6 gener 1832 – 29 novembre 1918)
Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l’Empordà, Barcino, La Caritat, etc.
(Barcelona, 23 gener 1918 – 20 juliol 1989)
Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d’ésser campió d’Espanya.
Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).
(Barcelona, 1865 – 8 gener 1918)
Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer.
Exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor.
Presidí l’Associació d’Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l’Associació d’Enginyers i formà part del Consell Superior del Foment del Treball Nacional.
Morí assassinat quan era director de l’Escola Elemental del Treball.
(Barcelona, 3 maig 1918 – 29 març 2001)
Enginyer tèxtil. Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, esdevingué cap del departament téxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1955, i el 1974 acadèmic numerari.
El 1972 rebé la medalla del Textile Institute i fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Membre de l’editorial board del “Journal of the Textile Institute” (1979), ha rebut les medalles de l’Institut Textile de France (1978) i la Warner Memorial 79 (1979).
Ha publicat centenars de treballs dedicats a la recerca tèxtil.
(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)
Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.
Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.
També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.
Dades dels Països Catalans 