(Alacant, 1915 – ? )
Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres, i es dedicà a l’ensenyament. Practicà intensament el periodisme a la premsa alacantina.
És autor de les obres titulades El Movimiento y la acción formativa y educativa del pueblo (1954), Situación social y económica de Alicante desde el año 1800 hasta Fernando VII (1954) i La Festa de Santa Maria d’Agost en Elche (1954).
(Sabiñán, Aragó, 14 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 1915)
Periodista. Catedràtic de llatí a l’Institut Balear. Col·laborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins.
Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins.
(Palma de Mallorca, 14 gener 1859 – 24 febrer 1915)
Bisbe de Mallorca (1898-1915). Ordenat el 1882, estudià després a Toledo, on es llicencià en teologia i en dret canònic (1885-86), i tornà a Mallorca. Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-sion. Fou canonge magistral de la seu de Mallorca (1893-98), catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Jacint Maria Cervera (1897).
Nomenat bisbe (1898) a instàncies del clergat de la diòcesi, promogué una gran activitat (erecció de noves parròquies, reforma dels corrents litúrgics i del pla d’estudis, creació de l’arxiu històric (1899) i el museu arqueològic diocesà i reforma del presbiteri de la seu (1904), que encarregà a Antoni Gaudí).
Amb Antoni M. Alcover com a vicari general, fomentà l’obra del seu Diccionari, defensà la llengua en la línia dels bisbes de la Renaixença i creà al seminari una càtedra de llengua i literatura mallorquines (1898). Publicà un catecisme en català, de gran difusió així com diverses pastorals.
(Bocairent, Vall d’Albaida, 15 febrer 1852 – València, 18 febrer 1915)
Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València.
Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures.
(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.
A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.
(País Valencià, 1915 – 1984)
Catàleg bibliogràfic elaborat per Josep Ribelles i Comín. Aspirava a reunir tots els llibres, opuscles, periòdics i fulls solts escrits en català per autors valencians o editats al País Valencià.
El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del segle XV; el segon (1929) correspon a edicions i a autors del segle XVI, i el tercer (1943) inclou la producció dels segles XVII i XVIII.
És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments de texts antics o introbables que publica.
El 1978 fou publicat el quart volum sobre el segle XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el segle XX.
(València, vers 1850 – vers 1915)
Escriptor. Amic i deixeble de Constantí Llombart. Fundà el setmanari “La Tronà” (1894), de tendència republicanà, que aparegué irregularment durant divuit anys.
Escriví algunes obres teatrals (Moros en l’Horta, 1893) i diverses novel·les curtes, una de les quals, Caciquisme roig (1904), prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època.
El 1908 promogué i dirigí una altra publicació setmanal “El Cuento del Dumenche”, que es proposava de fomentar el conreu i la lectura de prosa narrativa en la llengua pròpia. Des de les pàgines d’aquesta revista polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un idioma arcaic i artificiós.
El 1915 encara donà al públic una narració (Nit de nóvios).
(Palma de Mallorca, 1844 – 1915)
Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Conreà la pintura d’història, com el quadre Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota (1883).
Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.
Joan Balaguer (Illes Balears, 1859 – 1915) Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.
Joan Baltasar Balaguer (València, segle XV – segle XVI) Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.
Marià Balaguer (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX) Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.
Ramon Balaguer (Catalunya, segle XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Dades dels Països Catalans 