(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)
Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).
Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.
(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)
Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.
Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.
(València, 1845 – 1915)
Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.
Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.
(Illes Balears, 1915 – 1936)
Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel març 1915) reuní a Alaró 28 delegats.
Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal.
Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna.
(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)
Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.
El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.
Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.
(País Valencià)
Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis).
Es caracteritza per les figures simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l’estil narratiu dit estil d’Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d’animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics.
És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat.
(Boujan-sur-Libron, França, 21 març 1848 – Beauvais, França, 28 febrer 1915)
Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S’especialitza en estudis sobre els albigesos i d’altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya.
Obres principals: L’inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).
(Alacant, març 1915 – 10 juliol 1937)
Diari vespertí. Fou de tendència liberal durant la major part de la seva existència. Fundat per Alfons de Rojas.
Durant el règim del general Berenguer semblà que defensava un republicanisme moderat, però des de l’abril de 1931 estigué al costat del catolicisme d’extrema dreta.
Al començament de la guerra civil espanyola el Front Popular incautà les seves instal·lacions.
(Lilla, França, 9 març 1865 – París, França, 24 desembre 1915)
Arxiver a Perpinyà (1889-97).
Publicà un Inventaire sommaire des archives communales antérieures à 1790. Ville de Thuir (1896) i treballs com L’enseignement élémentaire en Roussillon (1895), en col·laboració amb Felip Torreilles, Recherches sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan (1891), Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais (1893).
(Felanitx, Mallorca, 1 abril 1915 – Madrid, novembre 1936)
Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d’Esquerra Republicana.
Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre 1936) com a anti-tanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat.
Dades dels Països Catalans 