Arxiu d'etiquetes: 1910

Confederació Nacional del Treball

(Barcelona, 30 octubre 1910 – )

(CNT)  Organització sindical d’estructura confederal d’ideologia anarcosindicalista. Es va convertir ben aviat en la gran organització sindical del proletariat ibèric i, sobretot, dels obrers de la indústria catalana.

La força obrera de la CNT a Catalunya i en altres indrets de la península Ibèrica es basava en la defensa dels militants dels sindicats a través de la solidaritat de classe per aconseguir l’emancipació humana. “Portem un món nou al cor”, deia Durruti, i sintetitzava així unes idees, les àcrates, que mai no han deixat d’estar presents en la nostra societat.

La història de la Confederació es visqué a través de la lluita sindical, les vagues obreres, el pistolerisme, la repressió governamental, la insurrecció i la revolució. La CNT, exemple genuí sense comparació amb cap altra organització obrera del món, va ser la gran força obrera de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX i ha esdevingut un mite per al moviment revolucionari antiautoritari mundial.

Amb la derrota i la diàspora republicana del 1939, la seva influència va anar minvant, però l’ideal llibertari perviurà per sempre com a anhel d’una societat més justa.

Des de 2005 la CNT ha ressuscitat, la majoria dels nous militants tenen entre 25 i 35 anys i estan decebuts pel sindicalisme d’Estat, les eleccions sindicals i les darreres reformes laborals.

Ells veuen la CNT com a alternativa al capitalisme actual i com a eina vàlida per aconseguir la transformació necessària de la societat en el context de la globalització.

Companyia d’Indústries Agrícoles

(Barcelona, 1910 – )

Societat. Creada aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898). El 1911 s’uní amb l’Azucarera del Jalón, conservant el nom original.

El 1973 comprenia, a més, la Sociedad Azucarera Ibérica i la compañía Industrial Azucarera; el 1967 era el tercer grup sucrer de l’estat espanyol en capacitat productora (22%).

La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, i també l’aprofitament dels seus subproductes: polpa, melasses, etc.

N’és també important la producció d’alcohol destil·lat, de pinsos compostos i de llevat.

Coll i Pujol, Joan

(Barcelona, 28 novembre 1841 – 8 maig 1910)

Advocat i polític. Germà de Ramon. Catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (1883), presidí l’Acadèmia de Jurisprudència (1888-89) i la Societat Econòmica d’Amics del País.

Membre del partit conservador, fou diputat (1896), senador (1899-1904) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions, càrrec en el qual alternà amb el liberal Josep Collaso i Gil.

Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón

(Catalunya, 1847 – 1910)

(CODOIN-ACA)  Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.

El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.

És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.

Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.

Climent i Viñas, Enric

(Barcelona, 1910 – 1983)

Violinista. Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Enric Morera, Lluís Millet, Joaquim Zamacois i Joan Massià.

Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII.

Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l’editorial de música Clivis.

Clemente i Ferran, Adela

(Barcelona, 20 juny 1861 – 11 gener 1910)

Actriu dramàtica. Germana de Pilar. Representà generalment teatre català.

Obtingué èxits notables, com en La Mare, de Rusiñol, i L’aranya, de Guimerà, actuant quasi sempre amb el seu marit, l’actor Modest Santolària.

Centre Nacionalista Republicà

(Barcelona, 1906 – 1910)

(CNR)  Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona.

Reunit entorn de la redacció d’“El Poble Català”, el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner.

El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

Centre Excursionista de Terrassa

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 setembre 1910 – )

(CET)  Entitat. Des de la seva creació ha publicat sense interrupció la revista excursionista “Arxiu”. Durant els primer anys es potencià l’excursionisme amb un caràcter més científic que esportiu, però amb els anys es crearen les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya.

D’aquesta manera, durant els anys 1920 i 1930 a més de les excursions s’impulsaren les escalades a diversos cims catalans, i les acampades i les ascensions als Pirineus.

Després de la guerra civil, es reprengueren les activitats amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i cantaires. Al principi de la dècada del 1960 l’entitat aplegava prop de 400 socis, xifra que s’acostà als 3.000 l’any 2000.

Els anys 1960 alguns dels seus membres participaren en importants expedicions a tot el món.

El 1985 el centre fou guardonat amb la Medalla d’Or Ciutat de Terrassa.

Enllaç web: Centre Excursionista de Terrassa

Castelucho i Vendrell, Antoni

(Barcelona, 1835 – París, França, 1910)

Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia.

A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana, germà d’Emili.

Cant espiritual

Cant espiritual -Joan Maragall-

(Catalunya, octubre 1909 – febrer 1910)

Poema de Joan Maragall. Publicat a “Seqüències” (1911), en forma d’oració, summa de la seva obra i el seu pensament.

Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica (La iglésia cremada i La ciutat del perdó).

Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a néixer a la vida eterna.

Potser ha estat l’obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües.