Arxiu d'etiquetes: 1907

Carreras i Aragó, Lluís

6 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1835 – 25 maig 1907)

Oftalmòleg. Fill de Francesc d’Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep.

Va modificar alguns instruments per a l’exploració de l’agudesa visual, sobretot l’optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció.

Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” i fou professor de l’Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l’estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa.

Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).

Fou el pare de Lluís Carreras i Solà.

Calicó i Rebull, Francesc Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 22 agost 1907 – 1 gener 1983)

Numismàtic. És autor del projecte de la medalla feta a Barcelona el 1948 a l’ocasió del IV centenari de Cervantes.

El govern francès el nomenà, el 1965, cavaller de l’ordre de les Palmes Acadèmiques.

Dirigí les revistes “Numisma” i “Gaceta Numismática”. Fou fundador i president de la International Association of Professional Numismatists.

Calafell i Gibert, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 novembre 1907 – Benicàssim, Plana Alta, 1 novembre 1984)

Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38).

Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica.

Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978).

Morí poc després d’un accident d’automòbil.

Caba i Casamitjana, Antoni

16 Respostes

(Barcelona, 1838 – 25 gener 1907)

Pintor. Deixeble de l’escola de Llotja, de la qual fou catedràtic (1874) de colorit i composició, i director (1887-1901), i de Federico de Madrazo a Madrid.

Pintor eclèctic, excel·lí en les decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona) i en els retrats, amb una producció abundosa (medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888).

Brull i Pagès, Josep Maria

Deixa un comentari

(Ascó, Ribera d’Ebre, 15 abril 1907 – Ripollet, Vallès Occidental, 9 agost 1995)

Escultor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Barcelona i Olot i a l’Escola Industrial de Sabadell.

Ha realitzat figures de pessebre. També ha conreat el dibuix. Ha obtingut premis importants com la medalla Julio Antonio de Tarragona.

Té obres a museus de Tarragona, Barcelona i Sabadell.

Bosch i Espín, Crisant

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 desembre 1907 – 13 abril 1981)

Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934.

Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol.

Bonavia i Panyella, Salvador

1 Resposta

(Barcelona, 1907 – octubre 1959)

Comediògraf i editor. Fill de Salvador Bonavia i Flores, del qual fou continuador de les seves activitats, després de la seva mort assumí la direcció de “La Escena Catalana”.

Participà en el moviment teatral català els anys 1935-60. Escriví Marieta Cistellera, les peces de teatre infantil La volta al món en patinet (1932), Quimet I, rei de Xauxa, etc, i alguns vodevils (La Te verda).

Sovint feia servir el pseudònim de Jordi Canigó per a les seves obres teatrals.

Bladé i Desumvila, Artur

Deixa un comentari

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 2 març 1907 – Barcelona, 22 desembre 1995)

Periodista i escriptor. Actiu des de molt jove en la premsa catalanista, fou funcionari de la Generalitat i lluita en la guerra civil.

S’exilià a França i Mèxic, on col·laborà a la premsa de l’exili. Tornà a Catalunya el 1958 i s’establí a Tarragona (1961).

Autor d’excel·lents biografies i retrats: Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet. (1953), Crònica del país natal (1958), Contribució a la biografia del mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L’exiliada (1976), De l’exili a Mèxic (1993), Pompeu Fabra, biografia essencial, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984), etc.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1984.

Batlle i Huguet, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.

auca del senyor Esteve, L’

13 Respostes

(Catalunya, 1907)

Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s’estrenà set anys després.

S’hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de “La Puntual”, que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor.

A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l’arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del segle XIX.