Arxiu d'etiquetes: 1907

Garcia i Oliver, Lluís

(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)

Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.

Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.

Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.

Forma -revista-

(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)

Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.

Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.

Fontanet i Clec, Amadeu

(Manresa, Bages, 1907 – Barcelona, 1982)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s’establí.

Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines.

Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d’Honor de Manresa (1958), “Citation of Excellence” a Chicago (1960), i d’altres.

Ha dirigit diverses galeries d’art.

Ferré i Revascall, Josep

(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)

Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.

Feminal

(Barcelona, 28 abril 1907 – 20 desembre 1917)

Publicació mensual en català apareguda com a suplement d’“Il·lustració Catalana”.

Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturalització de la dona; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals.

Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech i Escoté i Isabel Serra, entre altres.

Farré i Gassó, Ramon

(Lleida, 1907 – Moscou, Rússia, 4 agost 1978)

Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art. L’any 1933 exposà al Casino Independent.

Després de la guerra civil s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965. L’any 1968 féu una nova exposició a Moscou.

Estudis Universitaris Catalans -revista-

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.

Estudis Franciscans

(Catalunya, 1907 – )

Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947.

Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya. Ha pres denominacions diverses: “Revista de Estudios Franciscanos” (1907-11), “Estudios Franciscanos” (1912-22), “Estudis Franciscans” (1923-36) i “Estudios Franciscanos” (des del 1947).

Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935).

La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums.

Espectacles-Audicions Graner

(Barcelona, 1905 – 1907)

Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona.

L’experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d’influència modernista.

Hi van col·laborar els músics Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell i Jaume Pahissa i els escriptors Àngel Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

Ebre, canal de l’esquerra de l’

(Baix Ebre, 1907)

Canal de regadiu, que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.

Construït en 1907-11, rega unes 12.000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix (delta).

De la xarxa de sèquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la sèquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida.

És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament.