(Càrcer, Ribera Alta, 4 abril 1902 – Madrid, 26 octubre 1993)
Botànic. Col·laborador a l’Institut Botànic Antoni Josep Cabanilles, de Madrid. Ha estudiat la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la Península Ibèrica.
És autor, entre altres treballs, d’Estudio fitográfico de la sierra de Corbera (1948-49) i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre (1961), en col·laboració amb Salvador Rivas Goday.
(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)
Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.
Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.
(València, 22 agost 1902 – 14 agost 1993)
Geògraf i escriptor. Introductor de l’escoltisme a València i col·laborador en diverses publicacions.
Va publicar llibres de geografia descriptiva, estudis comarcals i una extensa antologia sobre el paisatge valencià (Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors, 1966).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)
Religiós i escriptor. Excel·lí com a orador i publicista, en una línia d’apostolat catòlic molt actiu.
(Reus, Baix Camp, 8 juliol 1871 – 4 abril 1902)
Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a la Renaixença catalana al seu període de renovació i consolidació.
Les seves composicions han restat esparses.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.
(Llançà, Alt Empordà, 1902 – segle XX)
Erudit i metge. Fou un remarcable col·leccionista d’història natural i de sigil·lografia.
És autor de diversos escrits.
Jaume Fornells (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608) Músic i monjo benedictí de Montserrat.
Joan de Fornells (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV) Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.
Josep Fornells (Mataró, Maresme, 1838 – 1902) Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)
Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.
Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.
(Barcelona, 1861 – 1902)
Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria “Agna de Valldaura“.
Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l’Epístola ad Pisones, d’Horaci.
Dades dels Països Catalans 