(Barcelona, 1901 – )
Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.
Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.
Enllaç web: Associació Wagneriana
(Barcelona, 15 juliol 1901 – 1993)
Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland.
Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l’estat espanyol. La companyia té fàbriques a Castellar de N’Hug (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Castella.
Té participació majoritària en d’altres empreses a l’estat espanyol: Cementos Asland SA (Bilbao); Comercial Asland SA (Badajoz), i Asland Asociada SA (Còrdova), i participació a Central de Ventas de Cemento SA; Cementos Portland Morata de Jalón SA i Comercial de Materiales de Construcción SA.
Els anys 1970 prengué una forta empenta la seva activitat internacional, tant exportadora com de participacions industrials.
El 1993 fou comprada per l’empresa francesa Lafarge, que l’any 1996 la va vendre a la Generalitat de Catalunya per un preu simbòlic. El 2002 s’inaugurà a la fàbrica de Castellar de N’Hug el Museu del Ciment.
Enllaç web: Museu del Ciment
(Barcelona, 1901 – 1976)
Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes.
S’ha desenvolupat des del 1945 sota l’aspecte d’edició de postals i, d’ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil.
També s’ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic.
(Girona, 19 març 1832 – 11 gener 1901)
Metge. Fill de Miquel Ametller i Marill. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l’hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l’Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864).
De tornada a Girona, hi fundà la “Revista de Gerona”. Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris.
(Maó, Menorca, 29 agost 1829 – Barcelona, 1901)
Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona.
Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99).
(Barcelona, 13 abril 1901 – 17 gener 1991)
Pintor i dibuixant. Germà de Gabriel. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París.
Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista.
Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin.
Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.
(Celrà, Gironès, segle XIX – 1901)
Polític. Fou un propagador actiu de les idees regionalistes.
Pronuncià nombrosos parlaments de caràcter patriòtic i polític, en els quals demostrà la seva facilitat oratòria, estimada al seu temps.
(Olot, Garrotxa, 11 novembre 1848 – 20 setembre 1901)
Botànic. Germà de Joaquim i de Marià. Llicenciat en farmàcia, aviat va encaminar-se cap a la seva gran vocació. Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana i en té dedicades algunes.
Féu estudis florístics, molt especialment de les comarques del nord-est de Catalunya, i va confeccionar un herbari molt complet. Col·laborà a la revista “Crónica Científica”.
Va ser autor, així mateix, d’una quantitat considerable d’articles i de llibres, entre els quals es destaquen Estudio de las plantas notables por su utilidad o rareza, que crecen especialmente en Cataluña, Nuevos apuntes para la flora catalana, Excursión botánica al Baix Empordà, Plantas de Cataluña, Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882) i Fauna ornitològica de la província de Girona (1883), entre molts més.
Fou el pare de l’historiador Pere Vayreda i Olivas.
(València, 15 novembre 1901 – Barcelona, 13 abril 1998)
Numismàtic, historiador i bibliotecari. Doctor en història (1926), el 1930 ingressà al Cos d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou nomenat director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Especialitzat en la història monetària, el 1931 passà com a conservador a la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i del 1937 al 1939 fou director accidental de l’Arxiu del Regne de València.
Essent director de la Biblioteca de Catalunya (1940-72), llavors anomenada Central, i de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1943-72), fundà la revista “Biblioteconomía” (1944). Catedràtic de paleografia i diplomàtica a les universitats d’Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71).
És autor de diversos estudis històrics, entre els quals destaquen La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas en los siglos XIII a XVIII (1929), La moneda española (1946), Glosario hispánico de Numismática (1946), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), Bibliografía de la Historia Monetaria de España (1958) i La moneda del reino de Valencia (1977).
(Barcelona, 11 gener 1901 – 22 agost 1981)
Científic i escriptor. Fill d’Artur Masriera i Colomer. Obtingué el doctorat a Madrid i amplià estudis a l’Escola Politècnica Federal de Zuric, on realitzà un intens treball d’investigació (estudi sobre les fosfinimines).
Col·laborador científic de “La Vanguardia”. Fou el primer que exposà les teories de Spengler sobre el relativisme històric, així com també la teoria de la relativitat d’Einstein. Fou professor de química i de física a la Universitat de Barcelona (1926-39).
Publicà les obres: Contribución al estudio de las fosfiniminas (1924), Una nueva reacción del ácido fórmico (1930), La enseñanza de la química técnica i La materia no existe.
Dades dels Països Catalans 