(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, concedit el 1900 pel papa Lleó XIII a Eduard de Casanova i de Galtero, cavaller de Sant Jaume.
Continua en la mateixa família.
Galtero, marquesat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1900
Fola i Igúrbide, Apolinar
(Sòria, Castella, 22 juliol 1844 – Castelló de la Plana, 25 març 1900)
Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità.
El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l’obra el 1891.
Era membre corresponent de l’Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits.
Ey, Enric
(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 10 agost 1900 – París, França, 8 novembre 1977)
Psiquiatre. Estudià medicina a Tolosa i a París, i filosofia a París. Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval (Illa de França) del 1933 al 1970, i tingué una ininterrompuda activitat docent.
Fundà els congressos mundials de psiquiatria (1950), fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea. Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona.
Publicà un gran nombre de treballs i obres, entre les quals destaquen Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie. Retirat a Banyuls dels Aspres, preparà un tractat sobre al·lucinacions i una història de la psiquiatria.
Col·laborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la col·lecció “Monografies Mèdiques”.
Esteve i Fuertes, Gabriel
(les Cases de Bàrcena, València, 1900 – València, 19 setembre 1987)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 amb la medalla d’or i a la internacional de París de l’any 1937.
La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat.
D’entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l’horta (1930), Alcalde d’Albuixec (1948), Xiques de Massalfassar (1934), un retrat de Nativitat Domínguez de Roger, etc.
Diario de Mallorca -1900/07-
(Palma de Mallorca, 1900 – 1907)
Diari en castellà. Fundat per la mitra per suplir la desaparició d’“El Áncora”.
Fou substituït per “La Gazeta de Mallorca” (1907-10), predecessora del “Correo de Mallorca”.
Comas i Camps, Joan
(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)
Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.
El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.
Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.
Colom i Mateu, Miquel
(Bunyola, Mallorca, 21 octubre 1900 – Palma de Mallorca, 30 juny 1999)
Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l’ensenyament.
Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l’edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982).
Colom i Casanovas, Guillem
(Sóller, Mallorca, 10 agost 1900 – Palma de Mallorca, 25 agost 1993)
Geòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Especialitzat en geologia balear.
Ha publicat Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares (1947), Más allá de la prehistoria (1950), Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca (1952), Biogeografía de las Baleares (1957).
Civera i Martínez, Marí
(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)
Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.
Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.
Chabàs i Martí, Joan
(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)
Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.
Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).
Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).
Dades dels Països Catalans 