Arxiu d'etiquetes: 1897

Villalonga i Pons, Llorenç

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 març 1897 – 28 gener 1980)

Novel·lista i escriptor. Usà el pseudònim de Dhey. Germà de Miquel. Destinat per la família a la carrera militar o a l’eclesiàstica, va fer, en canvi, la de medicina. Es va especialitzar en psiquiatria i va ser sotsdirectori del Manicomi Provincial de Mallorca.

Incompatible amb els pressupòsits de la societat palmesana i de l’escola literària mallorquina, va publicar en català una novel·la, Mort de Dama (1931, edició definitiva el 1967). Va escriure en castellà diverses obres, i en un català on abunden les formes col·loquials mallorquines: La novel·la de Palmira (1952), Faust (1956), Bearn (1961), Desenllaç a Montlleó (1963), Aquil·les o l’impassible (teatre, 1964), La dama de l’harem (1974), entre d’altres.

És autor també de Desbarats (recull de peces teatrals, moltes d’elles esperpèntiques, 1965), Falses memòries de Salvador Orlan (1967), La Lulú (1970), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974, premi Josep Pla), etc.

Retrata en totes aquestes obres el món decadent de la Mallorca ancestral que no ha conegut la Revolució industrial, i on les formes de vida de l’antic règim són encara molt vigents. Bearn, sobretot, la seva gran creació, presenta analogies amb Il Gattopardo del príncep de Lampedusa, obra posterior a la versió castellana de Bearn i traduïda per Villalonga al català. La novel·la de Palmira retrata també una classe mitjana barcelonina tronada i abocada a l’anorreament.

La seva obra narrativa és una de les més importants de la literatura moderna i respon a un élan proustià.

Unió Tipogràfica Balear

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)

Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.

Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.

Trènor i Buccelli, Frederic

3 Respostes

(València, 19 març 1830 – el Cabanyal, València, 31 juliol 1897)

Comerciant. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Tomàs. Col·laborà a les empreses familiars.

Fou vice-cònsol de Dinamarca i membre de la junta del tribunal de comerç, del consell de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona i de la sucursal del Banco de España a València.

Santonja i Crespo, Lluís

2 Respostes

(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)

Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.

Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.

El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.

Rous, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)

Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.

Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.

Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.

Reig i Garcia, Ferran

2 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)

Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).

Fou el pare de Joan Reig i Flores.

Región, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 març 1897 – 2 desembre 1897)

Setmanari polític. Fundat i dirigit per Lluís Martí. Significà l’esforç d’una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme.

Llançà el novembre un Programa regionalista, en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del Regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial.

Ranch i Fuster, Eduard

Deixa un comentari

(València, 31 juliol 1897 – 10 novembre 1967)

Crític musical. Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a “El Mercantil Valenciano” i “La Correspondencia de Valencia” i col·laborà a Radio Nacional de España a València.

Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes.

Ferrer i Parpal, Jaume

1 Resposta

(Maó, Menorca, 11 febrer 1817 – 25 octubre 1897)

Gramàtic i metge. El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions. Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó. Fundà i dirigí el periòdic “Es Menurquí” (1891), del qual sortiren pocs números.

Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano (1883-87), Quertille des dielécte menurquí (1888) i Tratado de lectura del dialecto menorquín (1870), obres de molt escassa qualitat filològica.

Ensenyat i Alemany, Josep

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca, 1897 – Palma de Mallorca, 1978)

Advocat i escriptor. Professor a l’escola normal de Balears.

Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a “El Día”-, ha publicat nombrosos assaigs d’història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català.

El 1966 presidí la Federació Balear d’Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.