Arxiu d'etiquetes: 1894

Villalonga i Olivar, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1894 – 1966)

Pintor. Obtingué alguns premis d’importància.

Verdeguer i Sapena, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1894 – 1973)

Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.

És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).

Trilles i Badenes, Josep

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)

Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.

Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.

Torralba, marquesat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d’una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars).

Ha passat als Iturralde.

Sánchez i Gonzalbo, Àngel

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)

Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.

Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),

Quint-Zaforteza i Togores, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)

Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).

El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965)  Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.

Gelabert i Guardiola, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)

Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.

Garcia i Obrador, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1894 – 4 agost 1939)

Dirigent socialista. Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme (1922-23).

El 1922 fou vice-president de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-30).

El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l’octubre de 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent.

Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l’oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí (1935 i 1936) i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36).

Fou executat pels franquistes al final de la guerra civil.

Forteza i Pinya, Bartomeu

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1894 – 7 juliol 1957)

Escriptor. Germà de Guillem i de Miquel. Col·laborà a “La Nostra Terra”. Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França.

És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover i Maspons.

Ferrocarril Central d’Aragó

Deixa un comentari

(València, 1894 – 1941)

Companyia d’origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).

Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent.

Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.