(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta, senador, marquès consort d’Águila Real, nebot de Manuel Girona i Agrafel.
Passà als López de Carrizosa.
Eleta, comtat d’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1893
Domingo i Segura, Francesc
(Barcelona, 3 juny 1893 – Sao Paulo, Brasil, 25 juny 1974)
Pintor i gravador. Es va formar a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb Francesc Galí, fou un dels fundadors de l’Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19).
Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d’una etapa d’admiració per Cézanne, s’acostà al cubisme (1922-27).
L’any 1950 es traslladà a l’Argentina i posteriorment s’establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d’art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu.
Delàs i de Gayolà, Francesc de Sales de
(Barcelona, 1864 – 1893)
Naturalista. Fill del quart baró de Vilagaià. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1887). Es doctorà el 1890.
Dirigí el laboratori i la “Revista Científica” de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Escriví Poesías (1895), algunes de les quals en català.
Daroqui i Carell, Vicent
(València, 1855 – Barcelona, 1929)
Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya (1908), d’Àngel Guimerà, La presentalla (1908), d’Apel·les Mestres, i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol.
Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer (Barcelona, 1893 – s XX), també actriu.
Curcó i Rubio, Miquel
(Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 novembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1966)
Sindicalista i polític. Secretari general de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT (1936) i membre de l’USC, s’exilià el 1939.
Ingressà més tard en el Moviment Socialista de Catalunya (1959).
Cunill i Cabanellas, Antoni
(Barcelona, 27 agost 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 febrer 1969)
Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual.
El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí.
El 1942 dirigí el film Locos de verano.
Cumellas i Graells, Joan
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)
Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d’Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català.
El 1946 dirigí l’estrena d’El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català.
Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.
Créixams i Picó, Pere
(Barcelona, 9 novembre 1893 – 5 març 1965)
Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s’havia traslladat el 1918.
Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.
Tornà a Catalunya (1927) i s’establí a Tossa, on contribuí a la creació d’un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artistes.
El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges.
Colla del Safrà, la
(Barcelona, 1893 – 1896)
(o de Sant Martí) Grup artístic. Integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals (Barcelona).
D’estatuts inconcrets, en la colla cristal·litzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants.
Coll i Ligora, Josep
(Llançà, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Cassà de la Selva, Gironès, 10 agost 1965)
Instrumentista de tenora. Estudià amb J. Duran de l’Armentera.
Del 1922 al 1927 actuà a la cobla La Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona.
Publicà Mètode de tenora i tible (1950).
Dades dels Països Catalans 