(Barcelona, 1854 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1893)
Escriptor. Publicà un estudi titulat Agricultura en lo Pla del Llobregat, interessant per a l’època i base de posteriors estudis de geografia econòmica.
(Barcelona, 1893 – segle XX)
Actor. Començà a treballar a la companyia de Miquel Rojas (1919). El 1923 passà al Teatre Català del Romea, on es distingí.
Posteriorment ingressà a la formació del Novetats, on obtingué bons èxits.
(Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893)
Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca.
(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)
Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.
Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
(Olot, Garrotxa, 5 desembre 1893 – 10 setembre 1961)
Escriptora. És autora dels reculls poètics Elvira (1950), Tribut al paisatge, Fonts d’Olot (1953), i De l’amor i de la desamor (1954).
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)
Pintor. Excel·lí en la confecció de ventalls de colors, de remarcable factura.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)
Industrial. Féu avançar notablement els procediments seguits a Catalunya per a la fabricació del cristall.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)
Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.
Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.
Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.
Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.
(Lleida, 1844 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893)
Polític i advocat. Fou membre de la Junta de Barcelona durant la revolució de setembre de 1868.
Presidí la diputació provincial de Barcelona i fou governador interí de la capital, i més tard ho fou titular, successivament, de les províncies de Saragossa i Tarragona.
Dades dels Països Catalans 